Anar al contingut

Factor-g (física)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El factor g és una magnitut adimensional que caracterisa la proporcionalitat entre el moment angular quàntic J d'un àtom, partícula o núcleu (expressat constants de Planck) i el moment magnètic μ (expressat en magnetones de Bohr o nuclears). És la relació del moment magnètic (o relació giromagnética) en lo que s'esperaria d'una partícula clàssica de la mateixa càrrega i moment angular. Es definix llavors

μμ=gJ,

a on g és el factor-g, μ és el magnetón de Bohr o el magnetón nuclear depenent del sistema estudiat, i és la constant de Planck reduïda.

Definició

[editar | editar còdic]

Partícula de Dirac

[editar | editar còdic]

El moment magnètic de spin d'una partícula carregada de spin 1/2 que no posseïx estructura interna (partícula de Dirac) està donat per la següent equació:

μ=ge2mS

a on μ és el moment magnètic de spin de la partícula, g és factor g, i és la càrrega fonamental, m és la massa de la partícula i S és el moment angular de spin de la partícula. Per a partícules de Dirac, este últim pren una magnitut de /2.

Núcleus i Bariones

[editar | editar còdic]

Protones, neutrons, núcleus i atres partícules bariónicas compostes tenen moments magnètics que sorgixen del seu spin (si el seu spin i moment magnètic és zero, el factor g és indeterminat). Convencionalment, els factors g associats són definits usant el magneton nuclear i, per lo tant, utilisen implícitament la massa del protón en lloc de la massa de la partícula. L'equació usada baix esta convenció és:

μ=gμNI=ge2mpI

a on μ és el moment magnètic de la partícula que sorgix de la seua spin, g és el factor g efectiu, I és el moment angular de spin, μN és el magnetón nuclear, i és la càrrega elemental i mp és la massa del protón en repòs.

Factor g de l'electró

[editar | editar còdic]

Hi ha 3 moments magnètics associats en un electró: un del seu moment angular de spin, un del seu moment angular orbital, i un del seu moment angular total (la suma mecano-quàntica d'abdós components). En conseqüència, existixen tres diferents factors g:

Factor g del spin electrònic

[editar | editar còdic]

El factor g més conegut és el factor g de l'electró (usualment cridat factor g de l'electró) gi i està definit com:

μs=geμBS

a on μs és el moment magnètic electrònic de spin, S és el moment angular de spin i μB és el magnetón de Bohr, definit com:

μB=e2me

En física atòmica, el factor g de spin de l'electró també es definix com el valor absolut de gi:

gs=|ge|=ge

La component en z del moment magnètic llavors s'escriu com:

μz=gsμBms=gse2mems

a on ms és el eigenvalor de l'operador Sz, lo que implica que ms només pot prendre valors de±1/2


El valor de gs redonejat és 2.002319 i es coneix en extremada precisió (1 en 1013)[1]La raó per la qual el valor no és exactament igual a 2 és pel càlcul d'electrodinàmica quàntica del moment dipolar magnètic anómal.[2]

Factor g spin-orbital

[editar | editar còdic]

El factor g spin-orbital està definit com:

μL=gLμBL

a on μL és el moment magnètic resultant del moment angular orbital d'un electró, L és el moment angular orbital i μB és el magnetón de Bohr. Per a un núcleu de massa infinita, el valor de gL és exactament 1, per un argument mecanocuántico anàlec a la derivació de la relació giromagnética clàssica. Per a un electró en un orbital en un número quàntic magnètic mi, la component z del moment magnètic orbital és:

μz=gLμBml

que, degut a que gL=1, es pot reduir a:

μz=μBml

Per a un núcleu de massa infinita, hi ha un factor g efectiu:

gL=11M

a on M és la relació de la massa nuclear en la massa de l'electró.

Factor g de moment angular total (Landé)

[editar | editar còdic]

El factor g de Landé (gJ) està definit com:

|μJ|=gJμB|J|

A on μJ és el moment magnètic total resultant del moment angular orbital i de spin d'un electró (J=L+S), és dir, el moment angular total; i μB és el magnetón de Bohr. Els vectores μJ i J no són colineales, per lo que solament les seues magnituts poden ser comparades.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Physical Review Letters.130(7)
    071801.doi:10.1103/PhysRevLett.130.071801.Consultat el 2025-02-27.
  2. Nuclear Physics B.703(1)
    333–362.ISSN 0550-3213.doi:10.1016/j.nuclphysb.2004.10.027.Consultat el 2025-02-27.