Anar al contingut

Factor de fertilitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El factor de fertilitat és un plásmido episomático de les cèlules bacterianes que els conferix la capacitat d'actuar com a donants en la conjugació bacteriana, és dir, transferir gens d'una bactèria portadora del factor a una atra que no ho posseïx. Originalment, el factor de fertilitat va ser denominat Factor F per Esther Lederberg, un dels seus descobridors.[1] També és cridat factor sexual per a les bactèries E. coli, Factor sexual F o Plásmido F.[2][3][4] El factor F està present en l'episoma F, el primer episoma en ser descobert. A diferència d'atres plásmidos, el factor F és constitutiu per a la transferència de proteïnes per una mutació en el gen fi.[5] El plásmido F pertany a una classe de plásmidos conjugativos que controlen funcions sexuals de bactèries en un sistema d'inhibició de la fertilitat (Fi).

Descobriment

[editar | editar còdic]

Esther M. Lederberg i Luigi L. Cavalli-Sforza descubieron el factor de fertilitat,[6] i posteriorment varen publicar les seues investigacions junt a Joshua Lederberg.[7] Una volta que els seus resultats varen ser anunciats, dos laboratoris es varen unir als estudis. No obstant, açò no va ser un descobriment simultàneu i independent, sino que la parella Lederberg va escriure a Hayes, Jacob i Wollman, els qui varen continuar les seues investigacions.[8] El descobriment del factor F ha segut confòs en el descobriment de el "factor sexual" de William Hayes, a pesar de que ell mai va reclamar la prioritat.[9]

Estructura

[editar | editar còdic]

Els segments funcionals més comuns que constituïxen els factors F són:[10]

  • OriT: (de l'anglés Origin of Transfer): La seqüència que indica el punt d'inici de la transferència conjugativa.
  • OriV: (de l'anglés Origin of Vegetative Replication): La seqüència inicial en la que el ADN plásmico serà replicat en la cèlula receptora.
  • Regió tra (gens de transferència): gens que codifiquen per al Pilus-F i el procés de transferència de ADN
  • IS (de l'anglés Insertion Elements): compost d'una còpia de IS2, dos còpies de IS3 i una còpia de IS1000, també cridats els "gens egoistes" (fragments de seqüència que poden integrar còpies de sí mateixos en diferents llocs).[11]

Relació en el genoma

[editar | editar còdic]

l'episoma que hostaja al factor F pot existir com un plásmido independent o integrar-se al genoma de la cèlula bacteriana. Existixen diferents noms per als possibles estats:

  • Bactèria Hfr: posseïx un episoma F complet integrat al genoma de la bactèria.
  • Bactèria F+: posseïx un factor F com un plásmido independent del genoma bacterià. El plásmido F únicament conté ADN del factor F.
  • Bactèria F' (F primer): estan formades per esciciones incorrectes del cromosoma, que resulta en un plásmido F que conté seqüències bacterianes pròximes a a on el episoma F estava insertat.
  • Bactèria F-: bactèria que no conté el factor F i actua com a receptor.

Quan una cèlula F+ es conjuga en una cèlula F-, el resultat són dos cèlules F+, abdós capaços de transmetre el plásmido a atres cèlules F- per conjugació. Un pilus en la cèlula F+ interactua en la cèlula receptora permetent la formació d'una unió de apareamiento. El ADN és separat en un bri desenrrollada que és transferida al receptor.[4][10]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Holmes RK, Jobling MG (1996). Genetics: Conjugation. in: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.), 4th edició, Univ of Texas Medical Branch. ISBN 0-9631172-1-1. (en anglés)
  2. Martin, E. A. (Elizabeth A.) (1976). A Dictionary of life sciences, Macmillan. OCLC 2885733. ISBN 0-333-19436-5.
  3. Martin, E. A. (Elizabeth A.); Hine, Robert., {{{nom2}}}; Oxford University Press., {{{nom3}}} (2008). A dictionary of biology, 6th ed edició, Oxford University Press. OCLC 176818780. ISBN 978-0-19-920462-5.
  4. 4,0 4,1 FEMS Microbiology Letters.224(1)
    1–15.ISSN 0378-1097.doi:10.1016/S0378-1097(03)00430-0.Consultat el 2020-09-26.
  5. Journal of Bacteriology.169(2)
    619–623.ISSN 0021-9193.doi:10.1128/jb.169.2.619-623.1987.Consultat el 2020-09-26.
  6. «The True History of Fertility Factor F: page 2». www.esthermlederberg.com. Consultat el 2020-09-26.
  7. Genetics.37(6)
    720–730.ISSN 0016-6731.Consultat el 2020-09-26.
  8. «Historical Notes About Fertility Factor F (version B)». www.esthermlederberg.com. Consultat el 2020-09-26.
  9. «Historical Notes About Fertility Factor F (version A)». www.esthermlederberg.com. Consultat el 2020-09-26.
  10. 10,0 10,1 Plasmid.70(1)
    18–32.ISSN 0147-619X.doi:10.1016/j.plasmid.2013.03.010.Consultat el 2020-09-26.
  11. Hartwell, Leland. (2011). Genetics : from gens to genomes, 4th ed edició, McGraw-Hill. OCLC 317623365. ISBN 978-0-07-352526-6.