Factura

Factura

Una factura, factura de compra o factura comercial, és un document mercantil que reflectix tota l'informació d'una operació de compravenda. L'informació fonamental que apareix en una factura deu reflectir l'entrega d'un producte o el recapte d'un servici, junt a la data de devinc, ademés d'indicar la cantitat a pagar en relació en existències, bens d'una empresa per a la seua venda en això ordinari de l'explotació, o be per a la seua transformació o incorporació al procés productiu, ademés d'indicar el tipo d'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) que es deu aplicar.

Les factures tenen tres còpies i duen el membret de l'empresa que ven, i llegalment segons el SII són de color groc, celest i rosat. Ademés, en la factura deuen aparéixer les senyes del expedidor i del destinatari, el detall dels productes i servicis suministrats, els preus unitaris, els preus totals, els descontes i els imposts.

La factura es considera com el justificant fiscal de l'entrega d'un producte o del recapte d'un servici, que afecta al obligat tributari emissor (el venedor) i al obligat tributari receptor (el comprador). La factura és l'únic justificant fiscal, que dona al receptor el dret de deducció de l'impost (IVA). Açò no s'aplica en els documents substitutius de factura, rebuts o tiquets.

En alguns països, la factura no té valor jurídic en un juí a l'hora d'exigir el pagament d'un deute. En la reclamació de cantitat del juí monitorio la factura és el document utilisat preferentment com a prova del deute, encara que també s'ampren uns atres com l'albarán.

En Europa, la normativa de facturació es regula per la VI Directiva 77/388/CEE del Consell que definix ademés imposts com l'IVA (impost sobre el valor afegit).

Sense perjuí de lo senyalat, la DRAE entén el terme "factura" en la sola referència al preu. És dir, agregar el concepte d'imposts a la definició de factura no és un element que de seu faça part del terme "factura".

l'identificació tributària en l'Unió Europea regula i normalisa la forma de codificar a les empreses per a facilitar el control tributari.

Tipos de factures

Les factures poden ser de varis tipos, encara que els més freqüents són els següents:

Ordinària

Les factures ordinàries documenten l'entrega de productes o el recapte de servicis, junt en els imposts aplicables i els preus, contenen totes les senyes que requerix la normativa.

Simplificada

Les factures simplificades documenten l'entrega de productes o recapte de servicis i contenen un número reduït de senyes, prescindint dels que identifiquen al comprador (tiquets o rebuts), encara que si el comprador desija eixercir el dret a la deducció de IVA, sí que poden incorporar-ho. Només es permeten en determinats casos i per a imports reduïts.

Els elements indispensables per a que es puga considerar que una factura s'adherix al model de factura simplificada són els següents.:

• Senyes de l'expedidor
• Bens entregats
• Contraprestació total

Rectificativa

Les factures rectificatives documenten correccions d'una o més factures anteriors, o be devolucions de productes, envasos i embalages o comissions per volum. També es coneix com a factura d'abonament, servixen per a subsanar un error en la factura ordinària.

Recapitulativo

Les factures recapitulativo documenten agrupacions de factures o albaranes d'entrega d'un periodo. Per a que esta factura tinga validea fiscal s'han d'anular les anteriors.

Proforma

La factura proforma no té validea llegal, es tracta d'un document que s'utilisa com a borrador previ a la factura. Es convertix en un document acreditatiu de l'acort entre el comprador i el venedor, es tracta d'un document de compromís o justificant. El contingut de mínim de la factura proforma és:

• Encapçalat
• Data d'expedició
• Senyes del client
• Periodo de validea

A partir d'agost de 2025 va entrar en vigor el sistema VeriFactu en Espanya que establix que les factures deuen dur un còdic QR especial per a que siguen vàlides. Este còdic QR no s'inclou en les factures proforma o borradors, pero encara aixina estes deuen guardar-se per si l'Agència Tributària necessite realisar una comprovació llimitada.

Variants d'una factura

Ademés existixen les següents variants:

• Còpia: Documenta l'operació per a l'emissor, en les mateixes senyes que l'original (que permaneixerà en poder del receptor o destinatari). Deu dur l'indicació de "còpia" per a distinguir-la de l'original.
• Duplicat: Documenta l'operació per al receptor, en cas de pèrdua de l'original. L'expedix el mateix emissor que va expedir l'original i té les mateixes senyes que l'original. Deu dur l'indicació de "duplicat" per a permetre distinguir-la de l'original, en cas que aparega l'original.
• Factura electrònica: és una versió electrònica de la factura, usualment en format XML, la qual té validea llegal i no és necessària la versió física del document.
• Factura pro-forma o forma lliure: Documenta una oferta comercial, en indicació de la forma exacta que tindrà la factura despuix del suministrament. No té valor contable ni com a justificant; s'utilisa fonamentalment en comerç internacional per a obtindre les llicències d'importació, per a l'obertura de crèdits documentarios o per a l'enviament de mostres comercials perque no obliga a complir les obligacions llegals d'un proyecte de llei que donaria lloc a una verdadera. Sol incloure la data màxima de validea.

Factura electrònica normalisada

Donada la llibertat normativa per a que la factura puga tindre qualsevol aspecte, es crea un problema quan l'obligat tributari receptor utilisa mijos informàtics per a digitalisar la factura, obtenint l'informació dels seus camps en sistemes OCR, ya que no sempre és fàcil determinar l'informació de rellevància contable i fiscal. Per a facilitar este procés, el grup de treball UNeDocs de les Nacions Unides i en Espanya el Grup de Treball de Factura de ASIMELEC (que seguix les recomanacions de les Nacions Unides) propon que els emissors utilisen diversos models de factura en funció de la complexitat que requerixca la factura.

Vore també

• Factura electrònica