Facultat d'Agronomia (Universitat de Buenos Aires)
La Facultat de l'Agronomia (FAUBA) és una de les tretze que conformen l'Universitat de Buenos Aires. Creada en 1909 com a Facultat d'Agronomia i Veterinària, sobre la base del llavors recentment format Institut Superior d'Agronomia i Veterinària, va prendre el seu actual nom en 1972. Es troba ubicada en l'avinguda Sant Martín 4453, en el barri porteño d'Agronomia que, justament, pren el seu nom per esta facultat. En ella es dicten cinc carreres de grau: Agronomia, Ciències Ambientals, Economia i Administració Agrària, Gestió de Agroalimentos, i Planificació i Disseny del Paisage. També es dicten cinc carreres de pregrado com Jardineria, Floricultura, Martillero i Corredor Públic Rural, Producció Vegetal Orgànica, i Turisme Rural.
Fins a 1972, esta facultat i la de Veterinària formaven una sola entitat.[1]
Història
[editar | editar còdic]En els últims anys de el XIX existien unes poques institucions d'ensenyança agrària en Argentina: l'Escola Superior de Santa Catalina (que després deixaria el seu lloc a la Facultat d'Agronomia i Veterinària de l'Universitat Nacional de l'Argent, i més vesprada, a la de l'Universitat Nacional de Lomas de Zamora), l'Escola d'Agricultura de Còrdova, la de Vila Casilda, en Santa Fe, i l'Escola de Vitivinicultura de Mendoza. Es contaven, ademés, 6 escoles primàries d'ensenyança agrícola.
Tal número d'institucions pronte va ser insuficient per a donar una resposta adequada al gran desenroll de la producció agrícola - ganadera i a les necessitats de l'activitat rural: major productivitat, millors cultius, millors animals, expansió de la frontera agrícola a regions marginals, etc. Per un atre costat, semblava un contrasentit que la regió més densament poblada, la de l'expansiva Buenos Aires, no tinguera cap escola d'ensenyança agronómica.
Va ser aixina que en 1901, durant el segon govern del president Juliol Argentí Roca, es va dispondre la creació d'una Estació Agronómica en Granja Modele i Escola d'Agricultura, en els terrenys de la "Chacarita dels colegials" destinats a el "Parc de l'Oest".
Varen tindre que passar tres anys, no obstant, per a que el proyecte es concretara: recent el 19 d'agost de 1904, per decret del Poder Eixecutiu Nacional, el Ministeri d'Agricultura a càrrec de Wenceslao Escalante va crear l'Institut Superior d'Agronomia i Veterinària, una proposta a totes llums més ambiciosa que l'Estació Agronómica, i va establir les disposicions reglamentàries per al seu funcionament.
L'Institut Superior
L'Institut Superior d'Agronomia i Veterinària devia integrar i presidir el pla d'ensenyança agrícola en el país, ya que ya existien escoles per a este fi a nivell primari i secundari. A lo manco, eixe era el pla de Wenceslao Escalante, Ministre d'Agricultura de govern de Roca i principal hacedor de la nova institució.
L'Institut devia, segons el decret fundacional, "1º: Preparar veterinaris i ingeniers agrònoms que sàpien positiva, teòrica i pràcticament les ciències i tècniques respectives, en el grau major d'intensitat alcançat en els millors establiments anàlecs (…). 2º: Constituir un centre científic que, mantenint relacions en les institucions anàlogues, seguixca el progrés universal de les ciències i les arts corresponents. 3º: Contribuir directament al progrés agrícola del país procurant resoldre els seus problemes, en l'auxili de les ciències i l'experimentació mantenint per a això els gabinets, els laboratoris i estacions d'ensaig que siguen necessaris." El decret prevea la conformació d'un planter docent d'excelència, en professionals contractats en l'exterior i en els millors recursos humans que tenia el país en la matèria.
Es propon, ademés, premiar als millors alumnes en beques d'estudis de postgrau en l'exterior, en la possibilitat de ser ajudants de laboratori i, a la veta de dos anys en eixa tasca, optar pel títul de Doctor en Ciències Agràries o Veterinàries. Per últim, respecte de la direcció i gestió de l'establiment, el decret dispon que quede a càrrec d'un Rector, en ranc de Cap de Divisió en el Ministeri d'Agricultura, i d'un Consell Directiu, la primera conformació del qual contarà en alguns dels més ilustres científics de l'época, com el gran paleontòlec Florentino Ameghino, el naturaliste Angel Gallardo, Octavio Pico, José Lignières, Joaquín Zabala, i una série de destacats professionals estrangers, com Marcelo Conti, Kurt Wolffhügel, Salvador Baldasarre i Gualterio Davis. En el càrrec de Rector, es designarà al químic Pedro Arata.
En 1972, la movilisació dels estudiants de veterinària, en folga de fam, marches i suspensions de classes incloses, va conseguir la sanció de la llei 19908, del 23 d'octubre d'eixe any, per la que l'antiga Facultat d'Agronomia i Veterinària es va dividir, separant les carreres i creant una facultat distinta per a cada una: la d'Agronomia i la de Ciències Veterinàries.[2]
Carreras de grau i pregrado
[editar | editar còdic]- Agronomia
- Llicenciatura en Ciències Ambientals
- Llicenciatura en Economia i Administració Agràries (compartida en la Facultat de Cs. Econòmiques)
- Llicenciatura en Planificació i Disseny del paisage (compartida en la Facultat d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme)
- Jardineria (carrera curta)
- Floricultura (carrera curta)
- Tecnicatura en Producció Vegetal Orgànica (carrera curta)
- Martillero i Corredor Públic Rural (carrera curta)
- Tecnicatura en Turisme Rural (carrera curta)
- Gestió de Agroalimentos
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gabriel Santana. «Una facultat naixcuda en 1972 per la lluita dels estudiants» (en és). Consultat el 2025-09-23.
- ↑ «Història de la FAUBA» (en és). Facultat d'Agronomia, Universitat de Buenos Aires. Consultat el 2025-09-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Facultad de Agronomía (Universidad de Buenos Aires)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.