Facultat de Ciències Naturals i Museu de l'Universitat Nacional de l'Argent
La Facultat de Ciències Naturals i Museu és una de les 17 facultats de l'Universitat Nacional de l'Argent. És un establiment d'educació superior públic, estatal i gratuït, que funciona des de l'any 1906.
La proposta institucional tendix a la formació de professionals en capacitats per a la producció de coneiximents en les diverses àrees d'acció de les Ciències Naturals. Per a açò es basa en els grans pilars fixats per l'Universitat Nacional de l'Argent la docència, l'investigació, la transferència i l'extensió.[1]
Carreres que es dicten
[editar | editar còdic]L'oferta acadèmica inclou sèt carreres de grau: Geologia, Geoquímica, Antropologia i Biologia (orientades en: Botànica, Ecologia, Paleontologia i Zoologia), otorgant el títul de Llicenciatura. Alberga més de 3.000 estudiants de grau, als que se sumen atres 500 de postgrado entre doctorats, mestrages i especialisació. Des de l'any 1912, otorga el títul de Doctor en Ciències Naturals.
Història institucional
[editar | editar còdic]| Periodo | Decà |
|---|---|
| 1986-1989 | Isidoro A. Schalamuck |
| 1989-1992 | Isidoro A. Schalamuck |
| 1998-2001 | Marcelo Caballé |
| 2001-2004 | Ricardo Etcheverry |
| 2004-2007 | Ricardo Etcheverry |
| 2007-2010 | Evelia Edith Oyhenart |
| 2010-2014 | Alejandra Rumi |
| 2014-2018 | Ricardo Etcheverry |
| 2018-2022 | Ricardo Etcheverry |
| 2022-2026 | Eduardo Kruse |
| 2026-2030 | Sandra Torrusio |
La Facultat va estar lligada des del seu començ al Museu de l'Argent, fundat en 1884 i inaugurat en 1888, a càrrec de Francisco Pascasio Moreno (1852-1919). Ya en els seus primers anys, l'entitat va organisar expedicions en l'interior del país, en el doble propòsit de contar en coleccions d'estudi i identificar recursos naturals pasibles d'explotació econòmica per part de l'Estat i els particulars.
En esta primera década del Museu, es varen crear les cinc seccions principals: Antropologia, Geologia, Zoologia, Paleontologia i Botànica. Varen estar a càrrec d'estudiosos estrangers, i tenien com a funció classificar les coleccions per a exhibició i estudi, realisar expedicions i publicar treballs científics en la Revista del Museu de l'Argent i els Anals del Museu de l'Argent, creats en 1890.[3]
En 1906, el Museu, dirigit per Samuel Lafone Quevedo (1835-1920), va passar a dependre administrativamente de l'Universitat Nacional de l'Argent, agregant a les funcions originals d'exhibició pública i investigació, la de formació acadèmica, baix la denominació general d'Institut del Museu-Faculteu de Ciències Naturals.[4]
Des d'eixe llavors, el Museu i la Facultat varen funcionar compartint espais dins de l'edifici del Museu, dedicats a l'investigació o a la docència. Allí funcionava l'Escola de Ciències Naturals (1912) que comprenia a les de Ciències Geològiques, Ciències Biològiques, Ciències Antropològiques, Ciències Geogràfiques, Química i Escola Anexa de Dibuix. Les tres últimes, varen ser separades de l'Institució cap a començos de la década de 1920, en la gestió de Luis María Torres (1878-1937), permaneixent les atres baix la denominació conjunta d'Escola Superior de Ciències Naturals (1932). Es va establir al mateix temps, la reorganisació interna de l'institució basada en Departaments Científics.[5]
El 19 de juliol de 1949, per un decret del Poder Eixecutiu Nacional, l'Institut del Museu-Faculteu de Ciències Naturals en la seua estructura d'Escola, es va transformar finalment en la Facultat de Ciències Naturals i Museu.[6]
En 1994, la Facultat de Ciències Naturals va contar en un edifici propi, ubicat en les avingudes 122 i 60, especialment concebut per al desenroll de les activitats de docència, concentrant les Càtedra que fins a eixe llavors tenien la seua sèu en l'edifici del Museu.
En 2004, dins d'un Pla d'Obres 2004-2010, l'UNLP va llançar el Pla Director per a la FCNyM. En este periodo es va construir un espai per a estajar a la Biblioteca Florentino Ameghino, al Postgrau i l'Administració, Posteriorment se'l segon per a Laboratoris (a realisar-se en dos etapes, la primera a inaugurar-se en 2013), un atre per a Investigació i el quarto “Acadèmic” (abdós en etapa d'anteproyecte).[7]
La primera etapa de l'edifici de Laboratoris, cridat Anex I, es va inaugurar finalment en juliol de 2013, en una superfície de més d'1.600 metros quadrats, que varen permetre mudar les càtedra-laboratori que funcionaven en el Museu de Ciències Naturals. Es va tractar de 10 aules-laboratori de diferents dimensions, en local droguero i de guardat d'instrumental. Ademés, es varen construir 27 gabinets de treballs per a investigadors i caps de càtedra.[8] Després, es va continuar en la construcció de l'Anex II.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Publicació Institucional de l'Universitat Nacional de l'Argent.Consultat el 13 de juny de 2020.
- ↑ «Faculteu de Ciències Naturals i Museu - UNLP - Inici». www.fcnym.unlp.edu.ar. Consultat el 2022-06-07.
- ↑ Tesis doctoral.doi:10.35537/10915/4403.Consultat el 24 de juny de 2020.
- ↑ Podgorny, RUNA (1995). RUNA, Archiu Per a les Ciències De l'Home (ed.). De raó a Facultat: Idees sobre les funcions del Museu de l'Argent en el periodo 1890-1918 (en espanyol), p. 89-104..
- ↑ Tesis doctoral.doi:10.35537/10915/4601.Consultat el 24 de juny de 2020.
- ↑ «Faculteu de Ciències Naturals i Museu».
- ↑ GRUPO BOSQUE ESTE | GBE [1] archivat en Wayback Machine. Pla Director General UNLP 2004-2010
- ↑ La Presidenta va destacar les noves obres de l'Universitat [2] archivat en Wayback Machine. unlp.edu.ar, 15/07/2013
- ↑ «a-els seus-laboratoris-de-investigacion-10986 Ciències Naturals suma un nou edifici per als seus laboratoris d'investigació».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Facultad de Ciencias Naturales y Museo de la Universidad Nacional de La Plata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.