Falla de Anatolia Oriental
La falla de Anatolia Oriental (Plantilla:Lang-tr) és una important zona de falla d'esmonyida que s'estén des de l'est fins al centre-sur de Turquia. Forma el llímit tectónico de tipo transformante entre la placa de Anatolia i la placa aràbiga que es mou cap al nort. La diferència en els moviments relatius de les dos plaques es manifesta en el moviment lateral esquerre a lo llarc de la falla. Les falles de Anatolia Oriental i Anatolia del Nort juntes acomoden el moviment cap a l'oest de la placa de Anatolia a mida que és expulsada per la colisió en curs en la placa euroasiàtica.[1]
La falla de Anatolia Oriental corre en direcció noreste, començant des de la triple unió de Maras en l'extrem nort de la Transformada de la Mar Morta, i termina en la triple unió de Karliova a on es troba en la falla de Anatolia del Nort.
Sismicidad
[editar | editar còdic]De 1939 a 1999, una série de terremots va alvançar cap a l'oest a lo llarc de la falla de Anatolia del Nort. Pero des de 1998, hi ha hagut una série de sismes sobre la falla de Anatolia Oriental. Estos varen començar en el terremot de Adana-Ceyhan de 1998 i inclouen el terremot de Bingöl de 2003, el terremot de Elazığ de 2010, el terremot de Elazığ de 2020 i els terremots de Turquia i Síria de 2023.[2][3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Les perilloses falles de Anatolia que convertixen a Turquia en un "formiguer de terremots"».
- ↑ «[1]». Consultat el 25 d'octubre de 2011.
- ↑ USGS. United States Geological Survey (ed.): «M 6.7 – 4km ENE of Doganyol, Turkey». Consultat el 24 de giner de 2020.
- ↑ «Turkey and Syria: more than 1,700 people confirmed dead after two large earthquakes strike – latest updates» (en en-gb). Consultat el 6 de febrer de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falla de Anatolia Oriental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.