Anar al contingut

Falmouth

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Falmouth Cornwall.jpg
Falmouth
Est artícul tracta sobre la localitat anglesa. Per a atres usos d'este terme vore Falmouth (desambiguació).

Falmouth (en idioma córnico: Aberfal) és un poble i port marítim en la desembocadura del riu Fal, en la costa sur de Cornualles, en Anglaterra. Té una població, segons el cens de 1999 de 20.775 habitants. Es va cridar originàriament Peny-cwm-ciuc, que es va convertir en 'Pennycomequick' (Penny veuen pronte).

El port de Falmouth

[editar | editar còdic]

Falmouth és considerat famós pel seu notable port. Junt en Carrick Roads, forma el port natural més gran d'Europa occidental i el tercer del món. També és famós per ser inici o final de varis viages récort al voltant del món, com els de Sir Francis Chichester i Ellen MacArthur. Va ser també el port en el que el 5 de juny de 1808, va desembarcar l'embaixada asturiana al rei Jorge III, despuix de declarar el Principat d'Astúries la guerra a Napoleón. Com descriu l'historiador argentí José Ignacio García Hamilton en el seu llibre Don José, el Countess of Chichester va ser el primer buc de vapor que viajava cap a l'Atlàntic Sur i en giner de 1829 partia del port de Falmouth duent a bordo com un dels seus passagers al general argentí José de Sant Martín Libertador d'Amèrica qui es dirigia al port de Buenos Aires.


Referències

[editar | editar còdic]