Fantasia sobre Fausto

Archiu:Mariano Fortuny Fantasia Fausto.jpg

Fantasia sobre Fausto

Fantasía sobre Fausto, de Gounod és un oli sobre llenç realisat pel pintor espanyol Mariano Fortuny en 1866 .

Inspiració

L'autor va voler realisar per mig d'este quadro una dedicatòria a la música i a la seua pràctica virtuosa. Va ser ademés realisat en l'estudi madrileny del pintor Francisco Sans i Cabot (1834-1881) en motiu de l'interpretació que el pianiste espanyol Juan Bautista Pujol i Riu (1835-1898) va realisar sobre la seua Gran fantasía para piano basada en motius de l'òpera Fausto del compositor francés Charles Gounod. En el seu lateral inferior esquerre es llig: El sueño de Antropos.

Fortuny va quedar impressionat per l'interpretació, de la mateixa manera que els seus companyers, representats en l'obra: Agapito Francés (1840-1869) i Lorenzo Casanova (1845-1900), ya que els tres varen realisar obres de caràcter abocetado, estimulats per aquella velada. Representa l'Opus 20 del seu catàlec com a compositor, en el qual anteriorment havia inclós atres fantasies a partir d'òperes de Verdi. És destacable mencionar que Gounod va tocar la seua Gran fantasia per volta primera en el Real Conservatori de Música i Declamació de Madrit el 7 de març de 1866.

Esta obra va haver de compondre's despuix del 20 de juny d'este mateix any, dia de l'arribada de Fortuny a Madrit. Aixina que, es creu que Fortuny va poder haver contactat en el compositor francés i, durant la seua estància en Madrit, va tractar en freqüència a Pujol, amic íntim de Sans Cabot i assidu de les velades musicals dels Madrazo.

Contingut

L'artiste realisaria varis estudis sobre el compositor davant el seu instrument, en els que apareix en la mateixa posició que en l'oli un piano de coa de fusta de color caoba, en pedalero de lira, pates acanaladas i rodes, de la marca Pleyel o Erard.

L'escena representada de l'òpera es desenrolla en el jardí de la casa de Margarita i la suavitat del color dels vestits de Fausto i Margarita i el fondo allumenat contrasta en els tons obscurs de les figures del restant de personages, representades en una comedida eixecució, de manera que és el propi pinzell el que dibuixa els vols del vestit de Margarita i del mant de Mefistófeles. Esta figura, per la seua teatralitat, és la principal de l'escena, en un abille molt fidel al text en el que es presenta en l'obra lliterària de Johann Wolfgang von Goethe; en la facha de noble cavaller, en un trage roig, guarnit d'or, el capotillo de plana seda, una ploma de gall en el chambergo i un buido estoque al cinto. L'artiste ya havia representat a este personage anteriorment i està relacionat en les ilustracions realisades per Gustave Vaig dorar per a la novela de Théophile Gautier Li capitaine Fracasse. Esta obra va poder a la seua volta inspirar a Federico de Madrazo, sogre de l'autor, qui mesos més vesprada va realisar una pintura la composició de la qual és similar, El somi de Antropos.

Vore també

• Anex:Obres de Mariano Fortuny