Anar al contingut

Farina de coca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Harinas de coca (cropped).jpg
Farina de coca

La farina de coca és un pols elaborat a partir de la molienda dels fulls secs de les plantes de la coca Erythroxylum coca i Erythroxylum novogranatense. Es produïx i distribuïx en Argentina, Bolívia, Colòmbia i Perú com suplement nutricional i pels seus efectes medicinals.[1][2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

La farina de coca és una pols de color vert, en el sabor i aroma característic dels fulls de les plantes de la coca. El nivell d'humitat va de 8 a 12 %.[4] A partir de la farina és possible elaborar galletes, alfajores, panetones, barres energètiques i gelats, entre atres productes.[5]

Components

[editar | editar còdic]

Un estudi de l'Universitat d'Harvard de 1975 sobre el valor nutricional de la coca conduït per Duke, Aulik i Plowman va mostrar els micronutrientes disponibles en 100 mg de fulls de coca secades al sol sobre la base de mostres de Bolívia i Perú.

Un estudi liderat per Mary E. Penny el 2009 va mostrar els següents resultats sobre els components de la farina de coca sobre la base de 8 fonts distintes en Perú (de les regions d'Ayacucho, Cusco, Huánuco, Puno, San Martín, Ucayali i de l'Empresa Nacional de la Coca):[6]

Atres components: clorofila, taninos i fibra alimentària.[4]

Els fulls de coca també contenen els alcaloide següents: cocaïna, higrina, cuscohigrina, cinamilcocaína en les seues isòmers trans cinamilcocaína i cis cinamilcocaína.[7][8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tropical Diseases, Travel Medicine and Vaccines.5(1)
    20.ISSN 2055-0936.doi:10.1186/s40794-019-0095-7.Consultat el 15 de giner de 2020.
  2. «Coca leaf: Myths and Reality» (en en). Transnational Institute. Consultat el 16 de giner de 2020.
  3. «La gastronomia colombiana reivindica l'us del full de coca» (en és). RTVE.és. Consultat el 2022-04-07.
  4. 4,0 4,1 Universitat Nacional Agrària La Molina.Consultat el 15 de giner de 2020.
  5. Universitat Nacional de Trujillo.Consultat el 16 de giner de 2020.
  6. Penny et al. (2009): 208.
  7. Molecules.24(20)
    3788.ISSN 1420-3049.doi:10.3390/molecules24203788.Consultat el 15 de giner de 2020.
  8. Ott, Jonathan (2006). «Escenaris farmacófilos de la cocaïna en Manizales: “patraseando” per la “pocaína” a la “nocaína”; del bazuco al ladruco». Revista Cultura i Droga (11): 49-59. ISSN 0122-8455.