Farina de flor
La farina de flor és la farina de blat mòlta molt fina. En la rebosteria del Ándalus es denominava acemite a un salvat molt fi procedent de la molienda successiva dels grans de blat. Esta farina era amprada en l'elaboració de rebosteria, deixant la farina més comuna (no tan fina) per a la forn. Abans del advenimiento de les tecnologies molineras de el XVII, la farina era obtinguda en una fineza mijana (farina comuna), per a obtindre una major calitat era necessari moldre una segona volta.
En el advenimiento de les tecnologies de molienda es va definir la taxa d'extracció. La taxa d'extracció d'una farina es calcula per mig de la cantitat de quilos de farina que obtenim molent cent quilos de cereal. En el cas de la farina de flor s'alcancen taxa d'extracció de quaranta.[1]
Història
[editar | editar còdic]En la Bíblia es menciona un tipo de farina denominat Heb. Sôleth ("flor de farina" o Farina fina). Esta era la que s'oferia en les ofrenes de l'antic tabernáculo i el temple.[2] Tal i com les oblaciones (amasadas en oli en el sacrifici i les libaciones) que en el temps es convertirien en les hòsties de la consagració de l'eucaristía catòlica. L'us d'este tipo de farina va fer que en el món anglosaxó es denominara flour (flor) com a denominació de la farina.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Harina de flor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.