Anar al contingut

Fasilides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Fasilides

Fasilides (en Ge'ez ፋሲልደስ Fāsīladas) (1603 - 18 d'octubre de 1667), va anar un nəgusä nägäst (o emperador etíope) de la dinastia salomónica, que va governar en Etiopia entre els anys 1632 i 1667. Era el fill de l'emperador Susenyos i de l'emperatriu Sultana Mogassa, va nàixer en Magazaz en Shewa en l'any 1603. Fasilides és comunament reconegut per fundar la ciutat de Gondar, en 1632, establint-la com a capital d'Etiopia.[1]

Erro al crear miniatura:
Palau de Fasilides en Gondar.

Fasilides va ser proclamat emperador en 1630 durant un tumult encapçalat per Sersa Krestos, no obstant no va assumir realment al tro fins a l'abdicació del seu pare en 1632. Des del començ del seu regnat va actuar per a restablir el poder de la tradicional Iglésia Ortodoxa Etíop. Es va preocupar de restaurar les antigues relacions que existien entre l'iglésia etíope i el Patriarca d'Aleixandria. Es varen confiscar les terres dels jesuïtes en Dankaz i en atres parts de l'imperi, i relegant-los a Fremona. Quan es va enterar de que els portuguesos havien bombardejat Mombasa, Fasilides va supondre que el sacerdot catòlic Afonso Mendes, estava darrere de l'acte i va decidir l'expulsió dels jesuïtes que quedaven de les seues terres.

En 1637 Fasilides va portar a terme una campanya militar contra el poble Agaw, les terres del qual varen ser ocupades durant el restant del seu regnat, repelint els atacs dels oromo en el seu regne i realisant expedicions punitivas contra els Agaw. En 1664 va enviar una embaixada a l'Índia per a felicitar l'ascensió d'Aurangzeb al tro del Imperi Mogol.

En 1666, després de la rebelió del seu fill Dawit, Fasilides ho va manar a encarcerar en Wehni, revivint l'antiga pràctica de confinar als membres problemàtics de la família imperial al cim d'una montanya. A l'any següent, Fasilides va morir en Azazo, cinc milles al sur de Gondar, i el seu cos va ser enterrat en el monasteri de Sant Esteban en l'illa Daga en el Llac Tana.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. [1] [2] archivat en Wayback Machine. El Correu de la UNESCO, 28, n° 8, "En el país del rei de la llengua colgante"


Referències

[editar | editar còdic]