Febra de l'or de Geòrgia

La febra de l'Or de Geòrgia va ser la segona febra de l'or significativa en els Estats Units i la primera en Geòrgia, sobrepassant la febra anterior de Carolina del Nort. Va començar en 1829 en l'actual comtat de Lumpkin, el comtat propenc a Dahlonega, i pronte es va estendre a través de les montanyes de Geòrgia del nort, seguint el pas del Cinturó d'Or de Geòrgia. A principis de la década de 1840, l'or no es trobava fàcilment. Varis miners de Geòrgia es varen mudar a l'oest de la nació quàn es va trobar or en la Serra Nevada en 1848, començant la Febra d'Or de Califòrnia. Des de el XVI, els indis americans en Geòrgia li varen dir als exploradors europeus que les cantitats chicotetes d'or qué posseïen varen provindre de les montanyes de l'interior. Algunes narrativa mal documentades existixen sobre els espanyols i francesos miners en Geòrgia del nort entre 1560 i 1690, pero es basen en suposicions i en rumors fets per indis. Resumint les fonts conegudes, Yeates va observar: "Moltes d'estes narrativa i tradicions semblen ser prou verosímils. No obstant, és difícilment provable que els espanyols hagueren abandonat mines quines despuix varen ser prou lucratives, com les de Geòrgia del nort."

Febra de l'or

La venitas d'or (es miren blanques) en una mostra de gneis de la Mina de Battle Branch en el comtat de Lumpkin

Sense importar quí va fer el descobriment d'or en 1828, la febra de l'or va començar en 1829 en el comtat de Lumpkin i va començar a estendre's ràpidament. Una de les primeres narrativa públiques va ser feta l'1 d'agost de 1829, quàn el Geòrgia Journal (un diari de Milledgeville ), va córrer l'avís següent:

ORO.—Un senyor de grán respetabilidad en el comtat de Habersham , nos escriu aixina baix la data del 22 de juliol: "Dos mines d'or acaben de ser descobertes en este comtat, i les preparacions s'estan fent per a dur estos tesors amagats de la terra per a utilisar-se." Aixina que sembla que lo quin nosatres hem anticipat per molt temps ha vingut a succeir al fi, concretament, que la regió de l'or de Carolina del nort i del Sur, es trobaria estesa a Geòrgia.

Or va ser descobert en el comtat de Carroll, Geòrgia, en 1830. A pesar de que gran part de les terres en on l'or va ser trobat estava baix el control dels cheroqui, les operacions mineres ràpidament varen començar en els comtats de Lumpkin, White, Unió, i Cherokee en la "Gran Intrusió". En les etapes primerenques de la febra de l'or, la majoria de la mineria era el plaer miner. Per a 1830, el registre Nile va estimar que hi havia 4,000 miners treballant solament en la riera Yahoola, i més de 300 onces (8.5 kg) de l'or eren produïts per dia en una àrea del nort de Blairsville al cantó surest del comtat de Cherokee. La Casa de la moneda de Filadèlfia va rebre $212,000 en or de Geòrgia en 1830.

La culminació de tensions entre els cheroqui i varis estats, incloent Geòrgia, varen dur a la migració forçada d'americans natius, més tart conegut com el Sendera de Llàgrimes. El president Andrew Jackson va autorisar la Llei de Trasllat Forçós dels Indis en 1830. La nació cheroqui es va dirigir al tribunal federal per a evitar ser forçats a eixir-se de les seues terres ancestrals. El Tribunal Suprem primer va fallar a favor de l'estat de Geòrgia en el cas de 1831 de la Nació Cherokee v. Geòrgia, pero l'any següent, en Worcester v. Geòrgia ser va revertir esta decisió per a reconéixer als cheroqui com a nació sobirana. Jackson va procedir en l'extracció dels Cherokee restants dels camps d'or de Geòrgia Del nort.

La ceca de Filadèlfia va rebre més de mig milló de dólars en or de Geòrgia en 1832. L'estat de Geòrgia va eixercir la Loteria d'Or de 1832 i va otorgar terra, la qual havia segut posseïda pels Cherokee, als guanyadors en trams de 40 acres (16 ha). La Casa de Moneda de Filadèlfia va rebre $1,098,900 en or de Geòrgia entre 1830 i 1837.

En 1838, la Casa de Moneda de Dahlonega va ser establida per Congrés, com a branca de la Casa de Moneda dels Estats Units. Açò va ser un testimoni a la cantitat de l'or que va ser produïda en Geòrgia. L'establiment de la Casa de Moneda de Dahlonega semblava validar les accions de l'estat en la part primerenca del sigle per a apoderar-se de les terres dels cheroqui.

No obstant, per a la década de 1840 la mineria d'or va vore una disminució aguda, quan l'or va escomençar "a desaparéixer".

Conseqüències

Quàn les notícies de la Febra de l'Or de Califòrnia varen aplegar a Geòrgia, molts miners es varen mudar a l'oest en busca de més or; l'analiste metalúrgic de la Ceca de Dahlonega, M. F. Stephenson, va intentar convéncer-los de que es quedaren. Va declarar des dels escalons del jujat a una multitut de miners: "¿Per qué anar a Califòrnia? En eixa cresta yacer més or del que l'home jamai haja somiat. Hi ha millons en ell"

Aixina i tot, a pesar de la partida de molts miners, les mines en el Cinturó d'Or de Geòrgia varen continuar produint per anys. La mineria hidràulica i la mineria per mig de voladura varen renovar l'interés en la década de 1850. Hi havia alguns 500 mines en 37 comtats diferents. La Guerra Civil va causar que la majoria de les operacions es detingueren, pero unes quantes operacions varen continuar despuix de la guerra, i vàries mines eren relabradas en els 30s, durant la Gran Depressió.

S'estima que Geòrgia va produir aproximadament 870,000 onces troy (24,000 kg) d'or entre 1828 fins a mediats de el XX, quàn la producció d'or comercial va cessar.

Abans de ser expulsats, els cheroqui varen obtindre prou experiència minera per a participar en febres d'or posteriors en Califòrnia en 1849 i Colorat en 1859. Els miners d'or li varen donar el nom a la ciutat de Cherokee, Califòrnia, aixina com a un número d'atres característiques geogràfiques d'aquella regió minera de l'estat.

En 1864, quatre prospectores coneguts com "els georgianos" varen trobar un dels primers plaers d'or en Montana. El lloc es va convertir en la capital estatal, Helena.