Ferritina
La ferritina és la principal proteïna almacenadora, transportadora i liberador de forma controlada de ferro. La proteïna es produïx per casi tots els organismes vius, incloent les archaea, bactèries, algues, plantes superiors i animals vertebrats. En els vegetals es retenen en els orgànuls celulars, principalment en els cloroplastos, que la lliberen d'acort en les seues necessitats metabòliques (Sechbach, 1982). En els animals es troba principalment en el fege, bazo, mucosa intestinal i mèdula òssea.
En els humans, actua com un esmortidor contra la deficiència i la sobrecàrrega de ferro.[1] La ferritina es troba en la majoria dels teixits com una proteïna citosólica, pero chicotetes cantitats són secretadas en el sèrum sanguíneu, a on funciona com un portador de ferro. La ferritina plasmática de la sanc, és també un marcador indirecte de la cantitat total de ferro almagasenat en el cos; per lo tant, la ferritina sérica s'utilisa com prova de diagnòstic per a l'anèmia per deficiència de ferro.[2]
La ferritina és un complex proteínico globular que consta de 24 subunidades proteínicas que formen una nanocaja en múltiples interaccions metal-proteïna.[3] És la principal proteïna intracelular d'almagasenament de ferro, tant en procariotes com en eucariotas, mantenint el ferro en una forma soluble i no tòxica. Està constituïda per una capa externa de proteïna soluble, l'apoferritina, i un interior compost per hidroxifosfato fèrric. La ferritina que no es combina en el ferro es diu apoferritina.
Importància biomèdica
[editar | editar còdic]La seua quantificació en sanc i decorreguts s'utilisa en medicina principalment per al diagnòstic de les anèmia ferropénicas. El seu valor és proporcional als depòsits de ferro. Indica la cantitat de ferro disponible en l'organisme. La deficiència de ferro és la causa més comuna de totes la deficiències nutricionals, tant en els països en via de desenroll com en els desenrollats; és ademés la causa més freqüent d'anèmia en la pràctica de la medicina general i de l'hematologia. S'ha pres com a supòsit que més del 95% de les anèmia en una població aparentment sana, es deu a deficiència de ferro, determinant-se en pocs estudis, la seua confirmació a través de la prova terapèutica o per atres exàmens de laboratori.
En general, els valors baixos de ferritina estan acompanyats de nivells baixos de ferro. l'embaràs és una atra situació en valors disminuïts de ferritina. Els valors alts indiquen nivells alts de ferro, que s'associen a atres malalties com hemocromatosis, hemosiderosis, intoxicació per ferro o anèmia megaloblástica i hemolítica. La medició del valor de la ferritina s'utilisa també per al control dels depòsits de ferro en l'insuficiència renal crònica.
Descripció
[editar | editar còdic]La ferritina és una proteïna especialisada en el depòsit del ferro. Té la forma d'una esfera ahuecada o en una cavitat interna, que constituïx la part proteica denominada apoferritina, i que forma la coberta que protegix al ferro que es troba en el seu interior. En atres paraules, la molècula sense el ferro es denomina apoferritina, en un pes molecular de 430 000 a 480 000 daltons; i la molècula en el ferro es denomina ferritina, i té un pes molecular de 900 000 daltons. La seua vida mija és d'aproximadament 50 a 75 hores. Es troba present en grans concentracions en el fege, el bazo, la mèdula òssea i el múscul esquelètic. Pero també ha segut identificada en molts atres teixits en casi totes les cèlules corporals, incloent els leucocits, el plasma i inclús teixits neoplásicos (com marcador tumoral). L'importància fonamental de la ferritina és la de poder mantindre almagasenat el ferro en els depòsits. El ferro iònic no unit és tòxic i el ferro és essencial per a la vida i deu ser conservat. Per lo tant, el poder ser almagasenat en els teixits no solament evita la seua toxicitat, sino que pot ser utilisat quan l'organisme ho requerixca. Ara be, la ferritina en els teixits està completament saturada en ferro, permetent d'esta manera que ferro lliure puga ser incorporat immediatament.
Vore també
[editar | editar còdic]- Transaminasas elevades
- Capacitat total de fixació de ferro (TIBC).
- Corticoide
- Síndrome d'activació macrofágica
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Iron Use and Storage in the Body: Ferritin and Molecular Representations». Department of Chemistry, Washington University St. Louis.
- ↑ “Serum ferritin: Past, present and future” . Biochimica et Biophysica Acta 1800 (8): 760–9. doi:. PMID 20304033.
- ↑ “Ferritin protein nanocages-the story” . Nanotechnology Perceptions 8 (1): 7–16. doi:. PMID 24198751.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ferritina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.