Fertilisació foliar
Generalment s'usa per a corregir carències ràpidament, a on s'aplica un químic diluït en aigua directament a la part aérea de la planta (tallos, fulls). Els resultats es poden apreciar molt ràpidament.
Per contraposició, la nutrició normal a través de les raïls i el sol es denomina radicular o edàfica.
Mecanismes d'absorció i transport en la fertilisació foliar
[editar | editar còdic]L'absorció foliar es realisa en tres passos, despuix de dispondre dels nutrients en els fulls:
- (1) penetren la cutícula i les parets epidérmicas per difusió.
- (2) són absorbides pel plasmalema i entren al citoplasma.
- (3) passen a través de la membrana plasmática i entren en la citoplasma.
Aplicacions
[editar | editar còdic]L'interés de la fertilisació foliar està relacionat en els següents aspectes principals: pot ser amprada en caràcter complementari, del suministrament de nutrients via solc, és la manera més ràpida de corregir deficiència particularment de micronutrientes com: magnesi, coure, ferro, bor, manganeso, calcio, zinc. L'aplicació a plantes en fertilisants d'us foliar deu ser de 5 voltes per semana.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Fertilización foliar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.