Fiabilitat humana

És una disciplina que forma part del camp de la fiabilitat de sistemes, en la mida en que l'home pot ser considerat com partix integrant d'un sistema.

Es considera que el component humà és d'una complexitat molt major que qualsevol un atre component i, per tant, les tècniques aplicables a l'estudi de la fiabilitat humana o, complementariamente, del error humà són específics i integren aspectes sicològics i organizacionales a les habituals tècniques matemàtiques.

Tècniques d'anàlisis de la fiabilitat humana

Existixen una varietat de métodos per a l'anàlisis de la fiabilitat humana (HRA - human reliability analysis), principalment dividits en dos categories: els basats en l'anàlisis provabilístic de riscs i la teoria del control cognitiu.

Tècniques basades en anàlisis provabilístic de riscs

Una forma d'analisar la fiabilitat humana és com a extensió directa de l'anàlisis provabilístic de riscs (en anglés, probabilistic risk assessment,PRA): de la mateixa forma que les màquines poden fallar en una planta industrial, una persona cometre errors. En abdós casos l'anàlisis per descomposició funcional proporciona un cert nivell de detall en el que assignar provabilitats d'ocurrència de l'error. Esta idea bàsica està darrere de la tècnica THERP (Technique for Human Error Rate Prediction), que pretén calcular provabilitats d'error humà incorporables a un anàlisis PRA. Una forma simplificada de THERP és la tècnica ASEP (Accident Sequence Evaluation Program), que ha segut implementada com a ferramenta informàtica: Simplified Human Error Analysis Code (SHEAN). Més recentment, la US Nuclear Regulatory Commission ha publicat el método d'anàlisis SPAR (Standardized Plant Analysis Risk).

Tècniques basades en el control cognitiu

Erik Hollnagel ha desenrollat esta llínea de treball, que denomina Contextual Control Model (COCOM), i ha desenrollat el método CREAM (Cognitive Reliability and Error Analysis Method). COCOM modela el comportament humà com un conjunt de modos de control i propon un model de cóm ocorren les transicions entre els distints modos de control.

Error humà

l'error humà ha segut citat com a causant o factor contributiu en desastres i accidents en indústries diverses com energia nuclear, aviació, exploració espacial o medicina.

Categories d'error humà

Hi ha diversos modos de categorisació de l'error humà:

• Exógeno / endógeno
• Valoració de la situació / resposta planificada
• Per nivell d'anàlisis; per eixemple: perceptivo / cognitiu / comunicatiu / organisatiu.

Sistema d'Anàlisis i Classificació de Factors Humans

El 'Sistema d'Anàlisis i Classificació de Factors Humans' (en anglés Human Factors Analysis and Classification System, HFACS) va ser desenrollat inicialment com a marc de treball per a la comprensió de l'error humà com a causa d'accidents d'aviació. Està basat els estudis de James Reason's sobre error humà en sistemes complexos. HFACS distinguix entre "fallos actius" en accions insegures, "fallos latents", supervisió insegura i influències de l'organisació.

Controvèrsia

Alguns investigadors han argumentat que la catalogació de les accions humanes en térmens de "correcte" o "incorrecte" és una simplificació excessiva i perjudicial per a l'anàlisis d'un fenomen complex. En lloc d'això, defenen que seria més fructífer enfocar la qüestió des del punt de vista de la variabilitat del comportament humà.

Vore també

• Error humà
• Disseny centrat en l'usuari
• HEART
• THERP
• SLIM
• SHARP
• SHERPA

Referències

• Gertman, D. L. and Blackman, H. S. (2001). Human reliability and safety analysis data handbook, Wiley.
• Gertman, D., Blackman, H., Marble, J., Byers, J. and Smith, C. (2005). The SPAR-H human reliability analysis method. NUREG/CR-6883. Idaho National Laboratory, prepared for U. S. Nuclear Regulatory Commission.[1]
• Hollnagel, E. (1993). Human reliability analysis: Context and control, Academic Press.
• Hollnagel, E. (1998). Cognitive reliability and error analysis method: CREAM, Elsevier.
• Hollnagel, E. and Amalberti, R. (2001). The Emperor’s New Clothes, or whatever happened to “human error”? Invited keynote presentation at 4th International Workshop on Human Error, Safety and System Development., Linköping, June 11-12, 2001.
• Hollnagel, E., Woods, D. D., and Leveson, N. (Eds.) (2006). Resilience engineering: Concepts and precepts, Ashgate.
• Jones, P. M. (1999). Human error and its amelioration. In Handbook of Systems Engineering and Management (A. P. Sage and W. B. Rouse, eds.), 687-702, Wiley.
• Kirwan, B. (1994). A Guide to Practical Human Reliability Assessment, Taylor & Francis.
• Kirwan, B. and Ainsworth, L. (Eds.) (1992). A guide to task analysis, Taylor & Francis.
• Norman, D. (1988). The psychology of everyday things, Basic Books.
• Reason, J. (1990). Human error, Cambridge University Press.
• Roth, E. et al. (1994). An empirical investigation of operator performance in cognitive demanding simulated emergencies. NUREG/CR-6208, Westinghouse Science and Technology Center, Report prepared for Nuclear Regulatory Commission.
• Sage, A. P. (1992). Systems engineering, Wiley.
• Senders, J. and Moray, N. (1991). Human error: Cause, prediction, and reduction, Lawrence Erlbaum Associates.

• Shappell, S. & Wiegmann, D. (2000). The human factors analysis and classification system - HFACS. DOT/FAA/AM-00/7, Office of Aviation Medicine, Federal Aviation Administration, Department of Transportation..[2]
• Swain, A. D., & Guttman, H. E. (1983). Handbook of human reliability analysis with emphasis on nuclear power plant applications., NUREG/CR-1278 (Washington D.C.).
• Wallace, B. and Ross, A. (2006). Beyond human error, CRC Press.
• Wiegmann, D. & Shappell, S. (2003). A human error approach to aviation accident analysis: The human factors analysis and classification system., Ashgate.
• Wilson, J.R. (1993). SHEAN (Simplified Human Error Analysis code) and automated THERP, United States Department of Energy Technical Report Number WINCO--11908. [3]
• Woods, D. D. (1990). Modeling and predicting human error. In J. Elkind, S. Card, J. Hochberg, and B. Huey (Eds.), Human performance models for computer-aided engineering (248-274), Academic Press.