Fibrociment
El fibrociment, també cridat uralita, és un material utilisat en la construcció, compost per un aglomerant —que pot ser un material inorgànic hidràulic com el ciment o un silicat de calcio— reforçat en fibres orgàniques, minerals i/o fibres inorgàniques sintètiques. Originalment les fibres de reforç del fibrociment eren d'amiant o asbesto, pero en demostrar-se l'efecte cancerígeno d'esta substància, es varen escomençar a usar atres materials, principalment la fibra de vidre.
El fibrociment s'ampra principalment per al revestiment, aïllament i impermeabilisació de numeroses estructures.
Fabricació
[editar | editar còdic]L'orige del fibrociment es remonta a 1900, any en el que va ser ideat per Ludwig Hatschek, un ingenier austríac.
Per a la fabricació del fibrociment, originalment s'utilisava l'amiant com a fibra de reforç,[1] pero quan es varen fer palesos els problemes de salut que causa, es va ser abandonant paulatinament el seu us en els distints països (en Espanya, a partir de la década de 1990). Una volta aplegat al final de la seua vida útil i segons la llegislació vigent és Espanya, és necessari procedir a la seua substitució per un atre material no cancerígeno. S'ha intentat substituir l'amiant per atres tipos de fibres, com fibres de celulosa, fibres vinílicas, o fibra de vidre. L'últim cas ha tingut una gran acceptació per part del mercat, al no ser un material nociu per a la salut i en haver millorat les propietats mecàniques del fibrociment. No obstant, els tubos de tot tipo, que es fabricaven per mig de centrifugado del material, no han conseguit ser reproduïts en celulosa, per lo que ha degut abandonar-se el seu us.
En l'actualitat s'ha escomençat a utilisar la fibra de vidre AR (álcali resistent) ya que oferix un reforç superior al polipropileno que va ser el producte substitut en el moment que es va deixar d'usar l'amiant. Contenen en la seua fabricació òxit de zirconi en un 14 % aproximadament i la alcalinidad del ciment no les afecta. Es pot adicionar fins a un 3 % sobre la cantitat de ciment i prevenen la formació de fissures.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Les plaques de fibrociment són impermeables i fàcils de tallar i de perforar. Són resistents a la humitat i impedixen la proliferació de verdet i bactèries.[3] Per les seues propietats, s'utilisen principalment en construccions com a material d'acabament i com a soport per al recobriment de paraments exteriors i en forma de canonades, baixants, teulades, etc.
És un material relativament econòmic i molt llauger per lo que s'utilisava àmpliament en la construcció d'almagasens i naus ganaderes. Les plaques constituïdes per este material es presenten planes o ondulades en distintes llongituts, ademés es fabriquen peces especials de les més variades formes.
El derrocament d'elements en fibrociment que continguen asbesto (amiant) és molt perillosa i deu estar estrictament controlada, ya que les microfibras de asbesto inhalades provoquen asbestosis i eleven enormement el risc d'un tipo molt concret de càncer de pleura cridat mesotelioma (entre atres malalties).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Roulland, Jacques; O, Fernando de Aragon (2020-06-24). fibrociment(S)com: 120 anys de l'història d'una indústria, BoD - Books on Demand. ISBN 978-2-322-23395-3.
- ↑ «El formigó i el reforçament en fibres de vidre (Microcemento)».
- ↑ Nutsch, Wolfgang (1996). Tecnologia de la fusta i del moble (en és), Reverte. ISBN 978-84-291-1435-5.
- ↑ (2005).An. Sist. Sanit. Navar..20
- 37-44.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fibrocemento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.