Filarca
Un filarca (en grec: φύλαρχος, phýlarchos; en llatí: phylarchus) és un títul grec que significa 'governant d'una tribu', de phyle, 'tribu' i archein, 'governar'.
En l'Atenes clàssica, un filarca era el comandant electe de la cavalleria proporcionada per cada una de les dèu tribus de la ciutat.
En l'Imperi romà tardà dels sigles IV al VII, el títul era otorgat als principals príncips dels aliats àraps de l'Imperi d'Orient (essencialment l'equivalent a 'xeic'), tant els que es varen establir dins de l'Imperi com fòra d'ell. De c. 530 a c. 585, els filarcas individuals estaven subordinats a un filarca suprem de la dinastia gasánida.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1991) Alexander Kazhdan (ed.). Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, p. 1672. ISBN 978-0-19-504652-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Filarca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.