Anar al contingut

Finale (programa)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:BuxWV 15-Bass run.jpg
Compassos 170 i 171 de la cantata Der Herr ist mit mir, de Dieterich Buxtehude (BuxWV 15). Mostra un passage de baix i de baix continu, en atres parts omeses. Va ser creat en Finale 2006 (versió 3) per a Macintosh.
Archiu:HaydnSym70m2Xamp1.png
Tema del cànon i contrapunt, del segon moviment de la Simfonia n.º 70 en re major (de Joseph Haydn), escrita en Finale.
Archiu:Prelude 3 2 Rach.png
Recapitulació del tema del Preludi (opus 3, n.º 2), de Serguéi Rajmáninov.

Finale és un editor de partitures, és dir un programa complet per a escriure, eixecutar, imprimir i publicar partitures de música. Va ser creat per l'empresa MakeMusic. Està dissenyat per a tota classe de músics, des d'estudiants i professors fins a compositors professionals.

És el programa més important d'una série de programes d'edició de partitures creats per MakeMusic para Microsoft Windows i Mac OS X. En Sibelius en segon lloc, Finale és el programa de notació musical més popular del mercat internacional.[1]

MakeMusic també oferix algunes versions menys cares de Finale. Estes inclouen Finale NotePad, Printmusic i el ya discontinuado Allegro. Atres versions, el Finale Guitar (Finale per a guitarra) i Finale Songwriter (finale per a creador de cançons), presenten versions més senzilles, adaptades a les necessitats de distints tipos de músics. Ademés distribuïxen de forma completament gratuïta el programa "Finale Reader", en el qual es poden obrir, reproduir i imprimir partitures escrites en qualsevol de les atres aplicacions de MakeMusic. Una atra versió «light», el Finale NotePad Plus, es va fer varis anys pero va ser descontinuada.

Este programa ha segut reconegut com el «programa estàndar de l'indústria» de facto.[2]

La seua última versió va ser el Finale 27, llançat en 2021.

Característiques

[editar | editar còdic]

Com atres programes de partitures, Finale permet escoltar lo que està escrit, per mig de l'us del protocol MIDI (utilisant la targeta de sò de la computadora). També permet gravar eixa eixecució (en sò prou pobre des del punt de vista tímbrico) en un CD d'àudio.

Usuaris prominents

[editar | editar còdic]

Finale és usat per escoles prestigioses com la Juilliard School, la Berklee College of Music, el New England Conservatory, la Millikin University i el Lemmensinstituut. També ho usen algunes empreses editores de partitures, com la Hal Leonard Corporation.[3]

Algunes películes guanyadores del Óscar de l'Acadèmia varen ser posades en partitura en el programa Finale:[4]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Segons Nicholl & Grudzinski (2007): 5
  2. Nicholl & Grudzinski (2007): 110. «The industry standard program (if there is one) is generally considered to be Finale.»
  3. Business & Entertainment Editors, "[enllaç trencat] AllBusiness.com, escrit el 30 de setembre de 2002, consultat en maig de 2008.
  4. «Finale Plays a Leading Role in Oscar-Winning Films». Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2008. Consultat el 16 de maig de 2008.


Referències

[editar | editar còdic]