Fiordland

Erro al crear miniatura:

Fiordland

Fiordland (en maorí: Et Rua-o-et-Moko) és una regió geogràfica de Nova Zelanda que es troba en el cantó sur-occidental de l'illa del Sur, que comprén el terç més occidental de Southland. La majoria de Fiordland està dominat per les empinades ales dels picos nevats dels Alps del Sur, llac profunts i les seues valls escarpados inundats per el mar. De fet, el nom de "Fiordland" ve d'una variant ortogràfica de la paraula escandinava per a este tipo de vall escarpado, fiort.

Segons la mitologia el semidiós El teu-et-raki-whanoa va tallar els fiorts de la roca usant el seu ham, perfeccionant la seua tècnica a mida que alvançava de sur a nort, en l'últim fiort, Piopiotahi (Milford Sound) sent el seu major guany.

Fiordland conta en un número de fiorts, dels quals Milford Sound és el més famós, encara que Doubtful Sound és encara més gran i té més branques (pero també és menys accessible). Situat en Fiordland està la cascada Sutherland, que es troba entre les catarates més altes del món i tercera de Nova Zelanda. Els llac més profunts són l'Hauroko, el Manapouri i l'Et Anau. Esta part de Nova Zelanda té un clima molt humit, que rep 6300 mm de pluja a l'any. El seu valor natural la varen dur a classificar-ho com Parc nacional de Fiordland en 1990.

L'àrea ha segut classificada com l'ecorregión dels boscs templats, en una varietat d'hàbitats i pel seu aïllament, un gran número de plantes endèmiques a on gran part està molt coberta de boscs, llevat en llocs a on les exposicions a roques superficials són extenses. Els seus hàbitats naturals són casi completament vérgens. Les hages de Nothofagus són dominants en molts llocs, l'hi haja platejada (Nothofagus menziesii) en els fiorts i l'hi haja roja (Nothofagus fusca) en les valls de l'interior i en el sotobosque en canvi hi ha una gran varietat d'arbustos i falagueres, que inclouen la falaguera corona (Blechnum discolor).