Anar al contingut

Fitomelanina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fitomelanina.jpg
Morfoanatomia del frut de Bidens gardneri (AB) i Bidens pilosa (CD). Els asteriscs indiquen que la capa blanca és fitomelanina.

En botànica, la fitomelanina és una capa dura, resistent, de color marró a negre que es troben en el pericarpi de les cipselas de les plantes pertanyents a les tribus Eupatorieae i Heliantheae de la família de les asteráceas. Es tracta d'una massa orgànica, acelular, formada despuix de la fecundació i a través del depòsit d'una substància peculiar en l'espai esquizógeno entre la zona de l'hipodermis i la capa de fibres en la paret dels fruts en desenroll. Esta substància té una excepcional resistència als àcits concentrats i als álcalis, és insoluble en aigua i en dissolvents orgànics. Ademés és altament resistent a la descomposició bactèriana, aixina com a la destrucció per insectes.[1][2][3] La naturalea química de la fitomelanina encara no està clara. S'ha descrit indistintament com carbonífera,[4] resinosa,[5] taninífera i amorfa.[6] Alguns treballs recents indiquen que es tracta d'un polivinil alcohol, en lloc d'un poliacetileno com se suponia prèviament.[7] Encara que el terme fitomelanina s'utilisa també per a designar a l'exsudat de color negre present en les llavors d'algunes plantes fòra de la família de les asteráceas (per eixemple, molts membres de l'orde Asparagales), la seua naturalea i la seua similitut en la capa de fitomelanina de les asteráceas no està clara.[8][9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pandey, A. K., Wilcox, L. W., Sack, F. D. and Stuessy, F., Am. J. Bot., 1989, 76, 739–746.
  2. Pandey, A. K. and Singh, A., Proc. Natl. Acad. Sci. Índia, 1994,64BI, 115–126.
  3. Pandey, A. K., J. Indian Bot. Soc., 1998, 77, 35–38.
  4. Kiewnick, L., Pflanzenkrankh. Pflanzenschutz, 1964, 71, 294–301.
  5. Putt, E. D., Sci. Agric., 1944, 25, 185–188.
  6. De Vries, Over de vorming van phytomelan bij Tagetes patula L. en enige andere Composieten, D. H. Buurman, Leiden, 1948.
  7. Hegnauer, R., in The Biology and Chemistry of the Compositae (eds Haywood, V. H., Harborne, J. B. and Turner, B. L.), Academic Press, London, 1977, pp. 285–335.
  8. Tremolieres, M. and Carbiener, R., Rev. Ecol. Terre vie, 1985, 40, 435–450.
  9. Wittich, P. E. and Graven, P., Protoplasma, 1998, 201, 221–230.