Flagelle arqueano
El flagelle de les estovas o arquelo (archaellum) és superficialment similar al bacterià pero no és homòlec. Abdós flagelos consistixen en filaments que s'estenen fòra de la cèlula i rotan per a impulsar al microorganisme. En la década de 1980 es pensava que eren homòlecs;[1] no obstant, nous descobriments en la década de 1990 varen posar de manifest numeroses diferències de detall entre els flagelos bacterians i arqueanos. Els anàlisis bioquímics, genètics i estructurals d'estos apèndixs arqueales, en varis organismes modele han demostrat l'estructura particular de la motilidad de les estoves.[2]
Estructura
[editar | editar còdic]L'absència d'una llum en l'interior dels flagelos arqueales, va eliminar la possibilitat potencial de creiximent distal d'estos flagelos. L'examen microscòpic electrònic de flagelos d'estoves purificats, va revelar una "perilla" en l'extrem proximal de la cèlula, pero no es va observar una estructura d'anell distinta en flagelos de Gram negatius i Gram positius.
En el advenimiento de l'era genómica, es varen examinar molts genomes d'estoves secuenciados i no es varen identificar gens que codifiquen proteïnes involucrades en l'estructura dels flagelos bacterians (és dir, vareta, gancho, anells)[2]
Entre les diferències elles es destaquen:
- Els flagelos arqueanos són en casi total seguritat impulsats per ATP, mentres els flagelos bacterians són impulsats per un fluix de ions H+ (o ocasionalment Na+). El motor que produïx la rotació del flagelle encara no ha segut identificat.
- El flagelle arqueano es compon d'un conjunt de filaments que giren com un només, mentres que les cèlules bacterianes solen tindre molts filaments flagellares, cada u dels quals gira independent.
- Els flagelos de les estoves creixen per l'incorporació de subunidades a la base, mentres els flagelos bacterians creixen per l'incorporació de subunidades de flagelina en la punta.
- Els flagelos bacterians són més grossos que els arqueanos. Ademés, en les bactèries, els filaments són tubos en un buit lo suficientment gran per a que la subunidades de flagelina puguen fluir per l'interior del filament i depositar-se en la punta; els flagelos de les estoves són massa prims per a permetre açò.
- Molts dels components dels flagelos bacterians compartixen seqüències similars als del sistema de secreció de tipo III, pero els components dels flagelos de bactèries i estoves no compartixen similitut de seqüència. En lloc d'això, alguns components dels flagelos arqueanos compartixen seqüència i similitut morfològica en components dels pili de tipo IV,[2] que són ensamblados a través de l'acció dels sistemes de secreció de tipo II (la nomenclatura dels pili i dels sistemes de secreció de proteïnes no són coherents).
Estes diferències impliquen que els flagelos bacterians i arqueanos són un cas clàssic d'evolució convergent, és dir són orgànuls anàlecs i no homòlecs. No obstant, en comparació a les décades d'estudi del flagelle bacterià, els flagelos arqueanos només recentment han començat a rebre atenció científica séria. Per lo tant, en moltes publicacions s'assumix erròneament que abdós flagelos són homòlecs.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Flagelo arqueano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.