Flecha llitoral
Es diu flecha llitoral, flecha d'arena o barra llitoral a la forma llongitudinal de depòsit de sediment, generalment arena, en costes rectilíneas en presència d'una baïa a on la costa canvia bruscament de direcció, com per eixemple en estuaris i desembocadura dels rius. La disposició normal de les fleches és paralela a la costa, i freqüentment es curven mostrant la part convexa en direcció al mar. Les fleches poden aïllar estanys en un antic golf, formant cordoneres llitorals, com ocorre en el mar Menor de Múrcia o en l'Albufera de Valéncia. Es produïx per la sedimentación marina. Una flecha llitoral pot conectar una illa en la costa i formar un tómbolo, com per eixemple el Peñón de Ifach o el de Peñíscola.
L'orige de les fleches llitorals es troba en la direcció de les corrents marines i, en menor grau per les fluctuacions de les marees. Si, per eixemple, la direcció de les aigües marines va de nort a sur, la flecha llitoral també creixerà de nort a sur. Este fet es coneix des de molt antic i ha servit per a construir els ports en les costes en la mateixa direcció dels dics i escolleras que protegixen les seues aigües de les marees i, sobretot, de les corrents marines.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Flecha litoral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.