Anar al contingut

Flet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Flet és el nom amprat pel escritor britànic J. R. R. Tolkien en el seu novela El Senyor dels Anells per a referir-se als llars en els arbres habitats per certs clans élficos dels boscs de la fictícia Terra Mija. La paraula és, realment, un antic vocablo anglés que significa ‘sol’.[1] Els flets descrits per Tolkien eren una plataforma de fusta sustentada per les branques dels arbres, i accessible per mig d'una escala de corda (freqüentment llaugeres hithlain) que la travessava per la seua banda central. Alguns flets eren senzills, sense murs ni una atra superestructura aparte d'una llaugera pantalla textil per a frenar el vent.[2] Uns atres eren més complexos, en edificis complets sobre la plataforma, com el palau de Galadriel i Celeborn en la ciutat de Cares Galadhon, formada per una complexa ret de flets sobre els mellyrn del bosc de Lothlórien.[1]

Noms i etimologia

[editar | editar còdic]

Flet (plural flets) és un antic vocablo anglés que significa ‘sol’.[1] En el complex esquema llingüístic creat per Tolkien per a representar les diverses llengües de la Terra Mija, este vocablo seria oestron, la llengua comuna representada per l'anglés.[2] L'equivalent quenya seria talen (plural telain), que també significa ‘sol’ en eixa llengua élfica construïda per l'autor.[3] Ans que la publicació de «Les etimologies» de Tolkien en El camí perdut i atres escrits deixara clar l'assunt, Robert Foster va adjudicar a la paraula talen una etimologia sindarin i el significat de ‘pla’.[2]

Història fictícia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Els alts mellyrn de Lothlórien.

La vida sobre els arbres no era una costum general dels elfos. En Lothlórien varen escomençar a construir flets per l'escassea de materials duradors de construcció en la seua hàbitat boscós (la pedra devia ser duta surant pel Celebrant) i perque la seguritat de viure en les altures els resultava desijable per la rodalia de l'amenaçant Dol Guldur.[4] Encara que els flets varen escomençar només com a refugis i llocs de vigilància, pronte es varen convertir en les llars permanents dels elfos, que per viure sobre els arbres es varen donar en cridar els galadhrim, que significa ‘poble dels arbres’.[1]

Tolkien no explica en certea cóm es va originar la costum de viure sobre els grans mellyrn: va poder ser una idea del rei Amroth, que va construir una casa en els arbres de Cerin Amroth, pero ell va poder haver-la pres del seu amant Nimrodel, de la que es diu que vivia en els arbres propencs a la corrent a la que va donar nom.[4] El flet de Amroth era el més alt de Lothlórien i ho va usar per a vigilar des d'ell Dol Guldur, a l'atre costat del Anduin.[4] De fet, el propi nom «Amroth» podria ser una conseqüència de la vida en flets, puix significaria ‘el que trepa a lo alt’.[4]


Sigles més vesprada, quan la Companyia va aplegar a Lothlórien fugint dels orcos de Moria en giner del 3019 T. E., varen passar la seua primera nit presoners d'Haldir i atres vigías en un senzill flet usat com a lloc de guàrdia del llímit nort del bosc. Al sendemà varen ser conduïts a Cerin Amroth, a on Frodo i Sam varen trepar al flet blanc que ocupava el lloc en el que una volta havia estat el del rei Amroth.[5] Llavors la Companyia va ser duta a Cares Galadhon, ‘la ciutat dels arbres’, a on, en un gran saló oval construït sobre un enorme flet sustentat al voltant del tronc d'un jagantesc mallorn, varen conéixer als reis, Galadriel i Celeborn.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Other structures» (en anglés). The Thain's Book. Tuckborough.net. Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2011. Consultat el 25 d'octubre de 2010.
  2. 2,0 2,1 2,2 Plantilla:Cita Tolkien
  3. Plantilla:Cita Tolkien
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolkien, 1998
  5. Plantilla:Cita Tolkien
  6. Tolkien, 1978, «L'espill de Galadriel»

Bibliografia

[editar | editar còdic]

pl:Llista artefaktów Śródziemia#Talen


Referències

[editar | editar còdic]