Fluencia
La fluencia o cedencia és la deformació irrecuperable d'una probeta o material que presenta plasticidad, a partir de la qual solament es recuperarà la part de la seua deformació corresponent a la deformació elàstica, quedant una deformació irreversible. Este fenomen se situa just damunt del llímit elàstic, i es produïx un allargament molt ràpit sense que varie la tensió aplicada. Per mig d'un ensaig de tracció es medix esta deformació característica que no tots els materials experimenten.[1]
El fenomen de fluencia es dona quan les impurees o els elements d'aleació bloquegen les recalcada de la ret cristalina impedint la seua esmonyida, procés per mig del qual el material es deforma plásticamente.
Alcançat el llímit de fluencia s'apleguen a lliberar les recalcada, produint-se una brusca deformació. La deformació en este cas també es distribuïx uniformemente a lo llarc de la probeta, pero concentrant-se en les zones en les que s'ha conseguit lliberar les recalcada (bandes de Lüders). No tots els materials presenten este fenomen, en el cas del qual la transició entre la deformació elàstica i plàstica del material no s'aprecia de forma clara.
S'aprecia gràficament en la curva tensió-deformació obtinguda despuix de l'ensaig de tracció: el periodo de fluencia se situa en el 2.
Llímit de fluencia
[editar | editar còdic]
El llímit de fluencia és el punt a on comença el fenomen conegut com fluencia, que consistix en un allargament molt ràpit sense que varie la tensió aplicada en un ensaig de tracció. Fins al punt de fluencia, el material es comporta elásticament, seguint la llei de Hooke, i per tant es pot definir el mòdul de Young. No tots els materials elàstics tenen un llímit de fluencia clar, encara que en general està ben definit en la major part de metals.
També denominat llímit elàstic aparent, indica la tensió que soporta una probeta del ensaig de tracció en el moment de produir-se el fenomen de la cedencia o fluencia. Este fenomen té lloc en la zona de transició entre les deformacions elàstiques i plàstiques i es caracterisa per un ràpit increment de la deformació sense aument apreciable de la càrrega aplicada.
Plasticidad tridimensional
[editar | editar còdic]En plasticidad tridimensional general, el llímit de fluencia no és un punt específic d'una curva, sino que pot representar-se per una superfície tancada i que tanca un volum finito en l'espai de tensions principals, cridada superfície de fluencia. Ademés en alguns materials que presenten enduriment la superfície de fluencia no és fixa sino que depén de l'història de tensions prèvia. En qualsevol cas la superfície de fluencia sempre es mou cap a fòra d'ella mateixa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Maria Rosa Dalmau García, José Vilardell Menge (2004). Anàlisis plàstic d'estructures. Introducció, Univ. Politèc. de Catalunya, pp. 13 de 154. ISBN 9788483019894.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Tecnologia Industrial II, McGraw-Hill, 2008
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fluencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.