Foiba

Una foiba (en plural: foibas o foibe), en geomorfología, és un terme en el que es designa localment un tipo d'accident càrstic de tipo alvenc, dolina o sumidero d'orige natural i profunt, que apareix per solsida d'una part del sostre de roca per damunt d'un buit. Els alvencs poden ser una mera obertura vertical en una cova o una depressió poc profunda de moltes hectàrees, que són comunes en la regió de Kras (Carso), una regió de replanell càrstic compartit per Itàlia, Eslovènia i Croàcia. En espanyol es diuen "torcas" o "hoyas".

En les zones càrstiques, una dolina, forat o sumidero és una depressió tancada en drenage subterràneu. Poden ser cilíndriques, còniques, en forma de tazón o en forma de plat. El diàmetro varia entre uns pocs a varis centenars de metros. El nom de dolina ve de la paraula eslovena «dolina», que s'usa per a descriure este accident comú. El terme «foiba» també pot referir-se a un alvenc ample i profunda d'un riu en el lloc en que desapareix en el subsol.

El terme foiba va ser utilisat en 1770 pel naturaliste italià Alberto Fortis que va escriure una série de llibres sobre els karst de Dalmacia. Es tracta d'una corrupció en italià de la paraula llatina fovea, que significa fossa o alvenc. De fet, són alvencs excavats per l'erosió de l'aigua, tenen la forma d'un embut invertit i pot tindre fins a 200 metros de profunditat. Tals formacions apareixen per centenars en Istria.

Història

Artícul principal → Massacre de les foibe.

Des de la Segona Guerra Mundial, especialment en Itàlia, el terme foiba és comunament associat en els assessinats en massa perpetrats pels locals i partisanos yugoslavo durant, i poc despuix, de la guerra. Estes varen ser dirigides principalment contra els italians natius de Istria, pero també contra atres enemics reals o suposts dels comunistes de Tito.