Folga minera de 1766
La folga minera de 1766 va ser una folga laboral en les mines de Pachuca i Real del Mont sorgida en acabant de que Pedro Romero de Terreros, va pretendre suprimir el partit i reduir els jornals de 4 a 3 reals per jornada laboral i aumentar al doble les càrregues de treball per a obtindre majors guanys.[1][2]
Els jornals eren els pagaments en diners que es feyen als operaris en forma d'assignació diària i pagament semanal. El Partit era un incentiu lliure per als miners (barretero), est consistia que l'últim costal de mineral que es pujava el treballador de la jornada ho dividia entre l'i l'amo de la mina.
Els miners de varen protestar per açò, que va incloure la presentació d'un plec de peticions i el pare de llabors.[3] La inconformidad dels miners va ser plantejada primer a les autoritats de Pachuca, els qui res varen resoldre, orillando a que estos solicitaren justícia davant el Virrey, Joaquín Juan de Montserrat i Cruïlles, pero la resposta d'est va ser també insatisfactòria, per la qual cosa es desencadenen els fets violents del 15 d'agost de 1766.[3]
Antecedents
[editar | editar còdic]Mines de Pachuca i Real del Mont
[editar | editar còdic]
El districte miner es localisa al nort de la conca de Mèxic, en la Serra de Pachuca, en la província metalogenética denominada Eix Neovolcánico, la qual cosa explica la presència de depòsits polimetálicos d'argent, plom, zinc, coure i or. Este districte es dividix en dos àrees: Pachuca i Real del Mont.[4]
Per la seua proximitat a la Ciutat de Mèxic, va rebre un especial interés en la busca de metals preciosos, base de les economia colonial, i es va transformar en el centre miner productor d'argent més propenc a la capital, lo que va facilitar la continuïtat en l'explotació.[4]
El descobriment de les mines en la regió va ser realisat el 25 d'abril de 1552 per Alonso Rodríguez de Salgado.[5][6] Entre finals de 1554 i inicis de 1555 despuix de varis intents, Bartolomé de Medina descobriria el método d'amalgamación per a l'obtenció de l'argent, conegut com benefici de pati.[5][7] A partir d'este moment, l'aspecte de la població es va ser transformant notablement, puix varen escomençar a aplegar decenes d'operaris per a amprar-se en les diverses llabors mineres.[8]
A principis de el XVIII, la majoria de les mines de Pachuca i Real del Mont estaven inundades, els treballs paralisats i en una escassea fictícia de mercuri, els pobles de la regió varen ser despoblándose poc a poc i els treballadors varen ser emigrant a atres zones mineres a on la crisis no era tan gran.[8] José Alejandro Bustamante i Bustillo i Pedro Romero de Terreros varen firmar un contracte per a treballar conjuntament en el desaiguador de les mines. La visió de Pedro Romero de Terreros, va fer resorgir el mineral de Real del Mont, en trobar noves i riques vetas que varen donar a Pachuca un auge extraordinari.[8]
El districte de Pachuca pronte va prendre el quart lloc en la Nova Espanya per la quantia del seu argent, solament superat pels districtes de Guanajuato, Real de Catorze i Zacatecas.[8] Pedro Romero de Terreros es convertiria en l'home més ric de la Nova Espanya.[9][10][11]
El Partit i els Jornals
[editar | editar còdic]
Els jornals eren els pagaments en diners que es feyen als operaris en forma d'assignació diària i pagament semanal. Es pot afirmar que va ser la forma de pagament més difosa entre artesàs i peons (Obrer no especialisat que té la categoria professional més baixa).[14] El jornal no solament es va diferenciar dels salaris pel monte del pagament sino per tractar-se d'una assignació diària, lo que feya que tinguera variacions de consideració. Esta variació s'accentuava perque, sent el jornal una forma d'atracció per a llauradors de la regió que necessitaven alternar sus labores agrícoles en atres ingressos.[14]
El Partit era un incentiu lliure per als miners (barretero) en Pachuca i Real del Mont, per a que entraren a treballar en les mines, a pesar de les males condicions de treball, perque mentres més treballaven i millor elegiren els llocs de llabor, més guanyaven.[14] Consistia que l'últim costal de mineral que es pujava el treballador de la jornada ho dividia entre l'i l'amo de la mina.[14]
En els seus inicis, va sorgir com una necessitat dels amos de mines els cabals de les quals no eren suficients per a que, una volta invertits, permeteren pagar sòus de la totalitat dels seus operaris i ademés obtindre cert guany.[14] La solució a esta deficiència financera per aquells anys era substituir el salari dels barreteros per mig de l'assignació d'una part del mineral tret.[14] Era pràctica comuna en les mines més chicotetes que es partira el mineral extret en dos parts iguals: una per al patró i una atra per al barretero; es tractava pràcticament d'una societat entre abdós.[14]
L'Edifici de les Caixes Reals va ser destinat a guardar el quint del seu majestad i el azogue.[8] En eixe temps se'ls denominava "Reals" als llocs en metalés preciosos es deu a que, segons la llegislació espanyola, els jaciments minerals pertanyien al rei, qui entregava en concessió a una persona a canvi d'un impost de 20% sobre lo obtingut; est era cridat quint real.[8]
Reducció de salari
[editar | editar còdic]En 1766 Pedro Romero de Terreros, va pretendre suprimir el partit i reduir els jornals de 4 a 3 reals per jornada laboral i aumentar al doble les càrregues de treball per a obtindre majors guanys.[3][15][16]
Una indagació realisada per Joseph de Leoz, va determinar l'existència dels cridats rescatadores, que vivien de la compra del mineral obtingut a través del partit.[3] Els rescatadores exigien el mineral de millor calitat, obligant als operaris d'apartar les millors pedres, per a pujar-les en l'últim costal dedicat al partit, estos arguments varen ser invocats per Romero de Terreros en suspendre el partit.[3] Ademés va dur 80 miners de Guanajuato per a laborar.[3]
Per un atre costat els treballadors laboraban de huit a huit, constantment sofrien abusos per part dels amos i alguns sobrevivien de la venda d'eixe excedent, els miners varen lluitar en contra de la disminució dels jornals i contra l'anulació del partit.[17]
Un núcleu chicotet d'operaris, havia començat a reunir-se clandestinament en la casa del miner Nicolás de Zavala. Este últim junt en Dumenge González i José Vicente Oviedo, varen anar els principals dirigents de la lluita, no solament per organisar i agitar la folga, sino per elaborar en documents les exigències del conjunt dels operaris.[17]
Desenroll
[editar | editar còdic]
28 de juliol
[editar | editar còdic]El dilluns 28 de juliol de 1766 els miners de la veta Viscaïna varen presentar, davant els oficials reals de la Real Caixa de Pachuca, un plec petitorio que la seua primera i major demanda era la restitució integral del Partit.[17][18] Els miners nomenaren una comissió en sis representants: els germans José i Vicente Oviedo, Juan González, Juan Barrón i molt provablement Antonio Alfaro i Juan Bacuaro.[18] Este primer document va ser firmat per 70 treballadors i consignava que, en la veta Vizcaíno:[17][19]
Pedro Romero de Terreros, es trobava en la Ciutat de Mèxic, les autoritats no es varen atrevir a obrar en un sol punt de les demandes presentades pels miners sense abans consultar-ho per escrit.[18] Una volta presentada la queixa davant les autoritats de Pachuca, en retornar a Real del Mont, un grup d'hòmens recogedores al mando de l'administrador Marcelo González, varen seqüestrar als dirigents del moviment i els varen obligar a treballar tota la nit en excavació.[19]
Al sendemà, els operaris varen organisar un contingent de 250 treballadors per a protestar i exigir solució a les seues demandes en Pachuca, el contingent va permanéixer tota la nit fins a obligar a les autoritats locals desplaçar-se a Real del Mont i solucionar les seues peticions.[19] Eixe mateix dia, el restant dels operaris s'havia absentat d'sus labores, dos dies despuix, un contingent major –d'al voltant de 300 miners– va alvançar novament cap a Pachuca a exigir que els retornara la queixa per a presentar-la en un tribunal de major jerarquia.[19]
Queixa del primer d'agost
[editar | editar còdic]El moviment va redactar un nou document, va contractar a un advocat i va conseguir l'adheriment, esta volta, de 1200 operaris de Real del Mont.[19] En esta queixa, cridada del 1 d'agost, els miners demanaven que se'ls pujara el salari, la violència que patien en la mina, i denunciaven als esquiroles –esclaus negres– i a treballadors duts de Guanajuato que estaven sent usats per a quebrar la folga.[19] En este document es llig:[19]
Este text va ser presentat al Virrey, Joaquín Juan de Montserrat i Cruïlles.[3][17][19][20] Qui va prometre resoldre les demandes dels treballadors, si estos retornaven al treball i va redactar un document girant instruccions a les autoritats de Pachuca.[19]
El 6 d'agost, els administradors de la mina varen anunciar que es respectaria el partit, pero ometent el restant de les demandes, front a la qual cosa varen despedir a crits als administradors.[19] El 8 d'agost es va arrestar als operaris que havien fungido com a mensagers; els seus companyers varen ser a demanar la seua llibertat a l'alcalde major de Pachuca, Miguel Ramón de Coca, pero este no va accedir.[21]
El 14 d'agost de 1766, 2000 treballadors varen elegir a onze barreteros per a formar part d'una comissió de negociació, Romero de Terreros va accedir a deixar intacte el partit, pero va ometre el problema del salari per als peons.[19]
15 d'agost
[editar | editar còdic]
El 15 d'agost, molts treballadors varen retornar al treball.[19] No obstant, els peons varen començar a organisar-se, perque la seua situació permaneixia igual. Molts barreteros, varen plantejar la seua solidaritat als peons i varen dir: Va haver acort, pero no en els peons i cap de nosatres es baixarà.[19][24] Els barreteros de la mina de Santa Teresa varen ser obligats a dur-se en el partit el mineral de baixa calitat.[18][19] Hostigados pels recogedores, acodixen a la mina La Palma, a on es troba Romero de Terreros, este es nega a escoltar-los.[19] Una multitut de miners i les seues famílies es varen concentrar en l'atri de la Parròquia de l'Asunción.[19][25] En este moment apareix el Retor José Rodríguez Díaz, qui ix de donar el seu sermón. No falta qui ho insulte i algun ho amenaça, un peó diu: "O compon açò o a sanc i fòc s'ha d'acabar hui el Real" o ¡use els sacraments que el Real hui es destruirà!”.[18][19]
El retor els conté i oferix mediar davant Romero de Terreros, va en la seua busca i dona en ell en la Mina de Sant Cayetano.[18] Despuix d'un parell d'hores de discussió, apleguen a un acort: es respectarà el partit si per a la tanda de la nit les mines tornaran a estar poblades.[18][19][26] No obstant al poc temps, dos recogedores entren en una taverna i varen seqüestrar a pals a un grup d'operaris i li'ls varen dur a treballar a la Veta Vizcaíno.[18][19][27] La notícia s'escampa, la multitut despuix de lliberar als presos en Pachuca, es movilisa i la desocupació de llabors va tornar a generalisar-se en la Vizcaíno, Sant Cayetano i La Joya.[27][18][19][26]
En anochecer, Romero de Terreros i l'alcalde major de Pachuca José Ramón de Coca, es troben en un gran contingent armats en pals i pedres que cridaven maldiccions.[27][19][18] Romero de Terreros va conseguir escapar al seu facenda de Sant Miguel Regla.[3][26] Pero l'alcalde major no, en tractar de defendre's va colpejar en un pal a un miner i la turba es va enardir, omplint-ho de pedres i pals fins a matar-ho;[18][19][26] al crit de ¡vixca el rei!, ¡muiga el mal govern!. Els operaris buscaven al rayador Francisco Lira i a Cayetano Celis. Únicament varen trobar al capataç, Manuel Barbosa, qui va ser lapidado pels operaris.
Conseqüències
[editar | editar còdic]El 16 d'agost de 1766 varen arribar a Pachuca 330 hòmens armats, provinents d'Atotonilco el Gran, Zempoala i Tulancingo.[21] El virrey enviament a la zona de conflicte a l'advocat Francisco Javier Gamboa qui en eixe temps fungía com a alcalde de brot de la Real Audiència.[21] Aplegant a Pachuca el 17 d'agost, a efecte de realisar tota gestió necessària per a regularisar la situació, va escoltar a miners, operaris i administradors i va dictar unes ordenances exclusives per a Real del Mont, aprehendió a alguns cabecilla i va conseguir, en apariència, restablir l'orde.[21]
Les ordenances contenien 19 capítuls en els que es regulaven les condicions de treball i es mantenia el partit, i varen ser publicades en octubre de 1766.[21] Les ordenances varen deixar inconforme a Romero de Terreros i va trobar tres aliats per a combatre per la seua causa: José Antonio de Areche, fiscal del seu majestad; José de Gálvez, visitador del regne, i Pedro José de Leos, alcalde major de Tulancingo, dins de la jurisdicció del qual es trobaven vàries de les facendes de benefici del Comte. Els tres varen fer acuciosos informes en els que culpaven als partits de l'actitut dels operaris i de ser la ruïna de la mineria. Des d'agost de 1766 fins a febrer de 1767 es varen presentar una série de gresques en la regió[21]
El conflicte es va prolongar fins a 1773, que el Virrey Antonio María de Bucareli i Ursúa, va aprovar diverses mides a fin de que es recomençaren les llabors en les mines de Pachuca i Real del Mont.[3] En novembre de 1775, hi havia rastres dels fets, com es desprén de les mides contra els 18 cabecilla del moviment, que para independentment d'haver porgat ya pena de presó en La Habana per 10 anys, se'ls va prohibir "treballar junts en qualsevol activitat i a cap en lo particular, en mina alguna d'estos regnes, per considerar-los d'alt perill per a la Corona".[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Folga minera del lluntà 1766». El Sol d'Hidalgo. Organisació Editorial Mexicana. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2015. Consultat el 3 de setembre de 2015.
- ↑ «Commemoren primera folga minera en Mèxic». Periòdic La Jornada. Consultat el 3 de setembre de 2015.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 «La primera folga d'Amèrica». El Sol d'Hidalgo. Organisació Editorial Mexicana. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2013. Consultat el 27 de novembre de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 «Mineria i espai en el districte miner Pachuca-Real del Mont en el sigle XIX». Investigacions Geogràfiques, Bolletí de l'Institut de Geografia. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2015. Consultat el 17 de juny de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 «La mineria de Pachuca-Real del Mont en el Sigle XVI». L'Independent d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2012. Consultat el 16 de juny de 2010.
- ↑ «Feliç descobriment de les mines de Pachuca». El Sol d'Hidalgo. Organisació Editorial Mexicana. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2013. Consultat el 14 de giner de 2013.
- ↑ «La Facenda de Puríssima». El Sol d'Hidalgo. Organisació Editorial Mexicana. Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2015. Consultat el 30 d'agost de 2015.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Pachuca de Soto, Hidalgo». Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic. Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2010. Consultat el 13 d'abril de 2010.
- ↑ «Biografia-Pedro Romero de Terreros». Consultat el 16 de juny de 2010.
- ↑ «Història en el nostre estat d'Hidalgo». H. Junta General d'Assistència en l'Estat d'Hidalgo. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2012. Consultat el 16 de juny de 2010.
- ↑ «Etapa Colonial». Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2007. Consultat el 16 de juny de 2010.
- ↑ «El Museu de Mines de Caixes Reals, en el rovell i la pols». Mileni Hidalgo. Grup Editorial Mileni. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2013. Consultat el 1 de setembre de 2015.
- ↑ «El llegendari edifici de "Les Caixes Reals". En l'oblit». La Crònica de Hui. Archivat des d'el original, el 8 de març de 2013. Consultat el 4 de giner de 2013.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 «Treballe i treballadors miners en Pachuca i Real del mont». Consultat el 17 de juny de 2010.
- ↑ (21 de setembre de 2007) Mineria i espai en el districte miner Pachuca–Real del Mont en el sigle XIX, Primera edició, Mèxic, D. F.: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
- ↑ «L'Activitat Minera en Pachuca i els seus efectes en la salut en el sigle XVIII». Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo. Consultat el 1 de setembre de 2015.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 «Contra baixa de salari va iniciar lluita dels miners de Real del Mont». Història de la classe obrera. L'Esquerra Diari Mèxic. Consultat el 1 de setembre de 2015.
- ↑ 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 «La primera folga en Amèrica (1766)». Real del Mont - Poble Màgic. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2015. Consultat el 1 de setembre de 2015.
- ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 19,16 19,17 19,18 19,19 19,20 19,21 «La gran lluita minera de 1766: de la folga general a l'alçament popular». Armes de la Crítica. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2015. Consultat el 1 de setembre de 2015.
- ↑ «Història, estat d'Hidalgo». Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic. Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2021. Consultat el 17 de juny de 2010.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 Contribucions des de Coatepec.Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic.Toluca, Mèxic:(23)
- 67-93.ISSN 1870-0365.
- ↑ «Museu de Lloc de la Mina d'Acosta, en Real del Mont, Hidalgo». Archiu Històric i Museu de Mineria. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2009. Consultat el 10 de juny de 2010.
- ↑ Emilio Gandarilla Avilés. «"Mina d'Acosta", interessant museu de lloc en Real del Mont, Hidalgo». La prensa. Organisació Editorial Mexicana. Consultat el 16 de giner de 2014.
- ↑ «A 247 anys de la primera folga minera en Mèxic i Amèrica Llatina». Sindicat Nacional de Treballadors Miners, Metalúrgics i Similars de la República Mexicana. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 1 de setembre de 2015.
- ↑ «Alçament miner: Real del Mont 1766». Biblioteca Digital. Consultat el 1 de setembre de 2015.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 (2011) Darrere de l'argent - Episodis Miners en l'Història Hidalguense, Segona edició, Pachuca de Soto, Hidalgo: Govern de l'Estat d'Hidalgo. ISBN 978-9684993501.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 (2010) Real del Mont, Atotonilco El Gran, Sant Agustín Metzquititlán, Tlanchinol i Yahualica - Monografies de municipis hidalguenses - Tom III, Primera edició, Pachuca de Soto, Hidalgo: Govern de l'Estat d'Hidalgo, p. 28. ISBN 978-607-7866-12-1.
- ↑ «Mineral del Mont, Hidalgo». Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic. Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal. Consultat el 3 de setembre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huelga minera de 1766» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.