Anar al contingut

Follis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:DiocletianusFollis.jpg
Follis
Archiu:Crispus002 v.jpeg
Follis en l'efigie de Crispe, fill de Constantino I.

El follis va ser una moneda de l'Antiga Roma introduïda al voltant del 294 durant la reforma monetària de Diocleciano. Era una gran moneda de bronze, en un pes d'entre huit i dèu grams, en un 4 % aproximat d'argent. La paraula follis significa «bossa», normalment feta de pell, i existixen evidències de que este terme va ser usat en l'Antiguetat per a una bossa sagellada que contenia una determinada cantitat de monedes. Els folles de Diocleciano, a pesar dels esforços per al control i estabilisació de preus per mig del Edicte sobre Preus Màxims del 301, va sofrir constants variacions.

En temps de Constantino I el tamany dels follis va ser menor i la cantitat d'argent a penes era apreciable. A mitan del sigle IV es varen introduir una série de monedes de bronze que són referides hui en dia com AE1, AE2, AE3 i AE4, des de 27 fins a 15 mm de diàmetro.[1]

AE1 AE2 AE3 AE4
més de 25 mm 21 – 25 mm 17 – 21 mm menys de 17 mm

Bizancio

[editar | editar còdic]

Els folles varen ser reintroducidos com a grans monedes de bronze en el 498 durant la reforma monetària de l'emperador de Bizancio Anastasio I, que incloïa una série de distintes denominacions que duyen la marca del valor en numeració grega.

Els fals (derivació del terme follis), varen ser unes monedes de bronze emeses per la dinastia Omeya i els califatos Abbasíes en els inicis del sigle VII, inicialment com a imitació dels folles

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. An introduction to Roman coins — accessed on 13 January 2014


Referències

[editar | editar còdic]