Força nuclear

Una força nuclear és aquella força que té orige exclusivament en l'interior dels núcleus atòmics.

La força nuclear és aquella força que té orige exclusivament en l'interior dels núcleus atòmics.

La força nuclear (o interacció nucleón-nucleón o força forta residual) és una força que actua entre els protones i els neutrons dels àtoms. Els neutrons i els protones, abdós nucleones, es veuen afectats per la força nuclear de manera casi idèntica. Com els protones tenen càrrega +1 i, experimenten una força elèctrica que tendix a separar-los, pero a una distància suficientment talla la força nuclear atractiva és lo suficientment forta com per a véncer la força electromagnètica. La força nuclear unix nucleones en núcleus atòmics.

La força nuclear és poderosament atractiva entre els nucleones a distàncies d'aproximadament 1 femtómetro (fm, o 1.0 × 10⁻¹⁵ metros), pero disminuïx ràpidament a insignificança a distàncies superiors a aproximadament 2.5 fm. A distàncies inferiors a 0.7 fm, la força nuclear es torna repulsiva. Este component repulsivo és responsable del tamany físic dels núcleus, ya que els nucleones no poden acostar-se més de lo que permet la força. En comparació, el tamany d'un àtom, medit en àngstroms (Å, o 1.0 × 10⁻¹⁰ m), és cinc órdens de magnitut major. No obstant, la força nuclear no és simple, ya que depén de l'espin del nucleón, té un component tensorial i pot dependre del moment relatiu dels nucleones.