Anar al contingut

Forces de cohesió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Clayton Anderson zero g.jpg
Forces de cohesió
Archiu:A water droplet caps block 0 -coated surface2.jpg
Gota d'aigua en l'equilibri de la cohesió i la gravitació

Les forces de cohesió són les forces que atrauen i mantenen unides les molècules. És l'acció o la propietat de les molècules de com es peguen entre sí, sent forces de caràcter atractiu. Esta és una propietat intrínseca d'una substància que és causada per la forma o l'estructura de les seues molècules que fa que la distribució dels electrons en òrbita irregular quan les molècules s'acosten l'una a l'atra, creant atracció elèctrica que poden mantindre una estructura macroscòpica tal com una gota d'aigua. En atres paraules, la cohesió permet a la tensió superficial, la creació d'un estat condensado.

Archiu:Hg Mercury.jpg
El mercuri posseïx més cohesió que adheriment al vidre.

L'aigua, per eixemple, és fortament cohesiva ya que cada molècula pot fer quatre enllaços d'hidrogen en atres molècules d'aigua en una configuració tetraèdrica. Açò resulta en una força de Coulomb relativament forta entre les molècules. En térmens simples, la polaridad de les molècules d'aigua permet que siguen atretes l'una cap a l'atra. Esta polarisació de les càrregues dins de la molècula permet que s'alineen en les molècules adjacents per mig d'un fort enllaç d'hidrogen intermolecular, fent que el líquit posseïxca una força de cohesió important. Els gasos com el metà, no obstant, tenen una cohesió dèbil degut a que les interaccions intermoleculars únicament es deuen a forces de Van der Waals que operen per polaridad induïda en molècules no polars, no polaridad intrínseca de la pròpia molècula.

La cohesió, junt en l'adheriment (atracció entre distintes molècules), ajuden a explicar fenomens tals com el menisco, la tensió superficial i la capilaridad.

El mercuri en un matraz de vidre és un bon eixemple dels efectes de la relació entre les forces cohesivas i adhesives. Per la seua alta cohesió i baix adheriment al vidre, el mercuri no s'estén per a cobrir la superfície del matraz. Ademés, exhibix un menisco fortament convexo, mentres que el menisco d'aigua és cóncau. El mercuri no mulla el vidre, a diferència de l'aigua i molts atres líquits,[1] i si el cristal s'inclina, ho farà rodar en l'interior.


Referències

[editar | editar còdic]