Formació Aisol

La Formació Aisol és una unitat estratigráfica d'edat Miocena composta per areniscas molt fines a mijanes que va ser definida com a tal per González Díaz. La seua localitat tipo s'ubica en la marge esquerra de la riera Seca de la Frazada, al sur del embasse Entanque Gran, en San Rafael, Mendoza (Argentina).

Distribució areal i relacions estratigráficas

Són exigus els afloraments atribuïts a esta unitat. El principal és el de la localitat tipo, al sur del canó del Atuel, que es desenrolla des de la falla a l'est del dic Valle Gran, és travessat per la Riera Seca de la Frazada, continua al suroest, voreja el cerro Aisol i des d'allí s'estén en major amplitut fins al cerro El Nihuil.

La posició d'estes sedimentitas generalment és subhorizontal. Es recolzen directament sobre l'antiga superfície d'erosió (peniplanicie) llaurada sobre roques paleozoicas i triásicas. Aixina, ho fan sobre la Formació L'Imperial en la partix sur del canó de Atuel, i sobre les volcanitas del Grup Choiyoi al sur del riu Atuel. Estan cobertes en discordança erosiva pels basalt del Grup Chapua, en el cerro Aisol, i per acumulacions eòliques i aluvials en el restant dels afloraments.

Litologia

L'unitat està conformada per una successió de areniscas limosas de gra fi a mijà, en tons rosats a groguencs, pardos i blanquecinos, be estratificadas, que solen presentar-se en bancs massius i en sedimentación entrecreuada. Per lo general són calcáreas, en ninots de carbonat de calcio. Està composta per grans de feldespat potásico, microclino, plagioclasa àcida, hornblenda parda, cuarzo, hipersteno, biotita i fragments líticos. Sol trobar-se vidre volcànic i restants de diatomeas. Els grans són angulosos i subangulosos. La font de procedència es infiere que varen ser roques ígneas, en particular volcanitas mesosilícicas. És comú l'existència d'un banc de material cinerítico intercalado en les areniscas. S'estima una gruixa màxima d'al voltant de 150 m.