Formació Jagüel
La Formació Jagüel és una formació geològica de la Patagonia Argentina, ubicada per baix de la Formació Roca i damunt de la Formació Allen. Totes elles formen part del Grup Malargüe. La seua denominació va ser introduïda per Windhausen en 1914.[1] Esta unitat, definida en l'àmbit oriental del Engolfamiento Neuquino, documenta un event d'inundació marina que va tindre lloc durant les edats Maastrichtiense i Daniense.[2] Comprén el conjunt de sedimentitas pelíticas desenrollat entre la secció superior o “Algeps” de la Formació Allen i la base de la primera calcàrea organógena de la Formació Roca. La Formació Jagüel té particular importància, ya que en gran part de la seua extensió conté el Llímit Cretácico-Paleógeno que marca el fi de la era Mesozoica i posseïx les evidències de la extinció de fins del Cretácico.[1] En esta extinció varen desaparéixer, entre uns atres, els dinosauris no avianos, els últims reptils marins, els ammonites i molts grups de microfósiles.
Distribució areal
[editar | editar còdic]La Formació Jagüel presenta els seus principals afloraments en els sectors interns de la conca neuquina, a on el "mar rocanense" va alcançar major profunditat. En la regió andina, aflora en el sur de Mendoza, a on el seu contingut fòssil indica una edat maastrichtiana. En l'àrea de Huantraico (Neuquén), la Formació Jagüel aflora en el cerro Villegas, a on alcança els 23 m de gruixa.[2]
També presenta bones exposicions en el flanc oriental del baix de Añelo (sector Lomas Colorades-serres Blanca), en les afores del llac Pellegrini, en les bardas al nort del Riu Negre fins a General Roca i en afloraments reduïts li l'observa en les afores de l'embassament Casa de Pedra. Donada el seu litologia fina i homogénea, els afloraments tenen poca expressió morfològica i solen estar molt coberts.[1]
Litologia
[editar | editar còdic]Comprén un conjunt monòton de pelitas (arcilitas, limolitas, limoarcilitas) de colors vert oliva i groguenc, travessades per guies primes d'algeps fibroso. Estes guies queden en la superfície meteorizada i ortogan una lluentor característica als afloraments. Les arcilitas són plàstiques, en lluentor céreo, fragmentosas; algunes presenten laminación, mentres que les limolitas són grisáceas.[1]
En estes particularitats, aflora en la seua localitat tipo (Jagüel de Rosauer) i en el parage Lomas Colorades, a on l'unitat alcança 18 i 26 m de gruixa. Els afloraments que circundan al llac Pellegrini conserven les característiques típiques de l'unitat. En el sector nort del llac, aguaiten pelitas calcáreas, massices i fragmentosas, de color vert oliva i en restants fragmentarios de moluscs (ostres). Hi ha també abundant contingut fòssil constituït per pectínidos i menuts braquiópodos en este sector, ademés d'una important associació microfaunística del Masstrichtiano mig. La gruixa en esta àrea no supera els 30 m.[1]
En les bardas situades al nort de General Roca (localitat tipo de la Formació Roca), els afloraments de la Formació Jagüel són molt friables, autocubiertos, de color castany a verda oliva; conformen la part basal de les bardas i presenten l'aspecte típic d'esta unitat. El llímit en la suprayacente Formació Roca està donat per l'aparició de calcàrees groguenques resistents.[1]
Finalment, sobre el marge sur de l'embassament Casa de Pedra, aflora la part inferior de la Formació Jagüel, constituïda per pelitas castanyes a ocres, en moltes guies d'algeps cap a la base, i un nivell prim de calcàrees molt fosilíferas a 1 m per damunt del contacte en la Formació Allen. La gruixa aflorante de l'unitat és de 25 metros. Sobre la vora nort de l'embassament, afloren fangolitas castany obscures molt fragmentosas en restants de moluscs en la part inferior, pròxima a la vora; cap a dalt passen a pelitas de color ocre, yesosas i molt cobertes; la gruixa ací és de 20 m. En este sector, la Formació Jagüel està coberta en discordança per la Formació Vaca Mahuida.[1]
En la zona de Huantraico, s'observen fangolitas calcáreas verdosas, en primes intercalació de areniscas calcáreas; les fangolitas són massices o laminadas. Les característiques litofaciales de l'unitat sugerixen un ambient de plataforma externa, per baix del nivell de base d'ones normals.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Jagüel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.