Formacions rocoses de Man-Pupu-Nior


Les formacions rocoses de Manpupunior (Manpupunyor) (Мань-Пупу-нёр; Man-Pupu-Nyor), també conegudes com les Formacions rocoses dels Sèt Hòmens Forts o Els Pilars del Ras, són un conjunt de sèt jagantescs pilars de pedra en formes anormals ubicat a l'oest de les monts Urales, en el raión de Troitsko-Pechorsk de la República de Komi. Estan localisades en el territori protegit de la reserva natural Pechora-Ilich, en la montanya Man-Pupu-Nyor (en l'idioma mansi, «una chicoteta montanya d'ídols»), en l'interfluvi dels rius Ilych i Pechora. La reserva es va establir en 1930 com a santuari de la marta cibelina i des de 1994 és part dels Boscs vérgens de Komi, patrimoni de la Humanitat. El segon nom de la formació rocosa és el de Bolvano-Iz, que prové del idioma komi, «montanya d'ídols». D'ahí el nom simplificat popular de la formació en rus: Bolvany (que també podria traduir-se com 'els caps de blocs'). El número total de formacions és de sèt i la seua altura varia entre 30 i 42 metros. Hi ha numeroses llegendes associades en Manpupuner.[1] Anteriorment, les formacions eren considerades sagrades pel poble local mansi.
Fa uns 200 millons d'anys en l'ubicació dels pilars de pedra hi havia altes montanyes. La pluja, la neu, el vent, les gelades i la calor varen erosionar gradualment les montanyes. Les roques blanes varen ser destruïdes pel ras i dutes per l'aigua i el vent a les depressió. Els esquistos sòlits de quarsita-sericita, dels quals es componen els restants, es varen erosionar menys i encara sobreviuen hui.
Un pilar, de 34 metros d'alt i que s'assembla a una gran botella invertida, destaca una miqueta dels demés. Els atres sis s'alineen a la vora del penya-segat. Els pilars tenen un perfil estrany i, depenent del punt des del que es vegen, semblen la figura d'un home enorme o el cap d'un cavall o d'un moltó. En el passat, els mansi deificaban estes grandioses estàtues de pedra, les adoraven, pero escalar les Manpupuner era el major dels pecats.[2]
Considerades en la llista elaborada per votació popular en 2008 com un dels finalistes de les Sèt maravelles de Rússia, les formacions rocoses Manpupuner són una atracció popular en Rússia, encara que no són ben conegudes internacionalment i estan relativament sense explotar pel turisme.[3]
Llegenda del chaman i els sis jagants
[editar | editar còdic]L'accés al lloc estava antigament prohibit a tots, llevat als chamans de la tribu dels mansí. Segons la llegenda, un d'ells hauria fetillat a sis jagants malvats que varen intentar creuar la montanya, convertint-los en pedra. Desafortunadament, un contracolp del destí va fer que el chaman mateixa es transformara també en una víctima, convertint-se en pedra; es diu que esta circumstància explica la disposició de la formació, a on s'agrupen sis blocs rocosos, mentres que un atre es troba a certa distància.[4]
Turisme
[editar | editar còdic]Per la creixent popularitat, el replanell Manpupuner és visitada per més turistes cada any. Pel moment hi ha quatre rutes per a visitar el replanell:
- ruta des de la república de Komi, a través de les cordoneres de la reserva;
- ruta a peu des de la regió de Sverdlovsk en una visita al pas de Dyatlov, la montanya de Gora Otorten i la font del riu Pechora; la ruta està oberta;
- excursions en helicòpter, ya que hi ha construïda una plataforma d'helicòpters en el replanell i són possibles vols en estiu i hivern;
- ruta d'esquí des dels tres rius en el costat este.
Fins a 2004, es permetia una ruta en coche des de la regió de Sverdlovsk, en una visita al pas de Dyatlov, la montanya de Gora Otorten i la font del riu Pechora. Va ser oficialment prohibida per l'establiment de dos àrees protegides a lo llarc de les quals es troba la ruta: la reserva natural Pechora-Ilich i la Reserva Ivdelsky. Desafortunadament, la popularitat no va jugar un bon paper per a l'ecologia de la regió. Cada any, multituts de turistes i acampadores deixen montons de fem i destruïxen l'ecosistema d'esta regió. La pista del seu transport ya s'estén a lo llarc del mateix replanell. L'artícul 8.39 del Còdic d'Infraccions Administratives de la Federació Russa considera que l'estància és illegal en el territori de la reserva. Totes les campanyes deuen coordinar-se en l'administració de la reserva.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Легенды о столбах выветривания
- ↑ А. Кеммерих «Северный Урал» Глава IV. В край пещер и каменных идолов
- ↑ «В гости к семерым великанам».izvestia.ru.
- ↑ (anglés) Thierry Bidet, The 7 Giants of the Urals - Virtual Tour [1] archivat en Wayback Machine., en artandarchitecture.co.uk (consultat el 5 de març de 2011)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formaciones rocosas de Man-Pupu-Nior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.