Anar al contingut

Forn de calç

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Restants d'un forn de calç de la Serra de Tramontana (Mallorca, Espanya).

Un forn de calç, també cridat calera o calero,[1] és un forn que permet crear òxit de calcio, és dir calç, per mig del calcinació de la pedra calcàrea.[2] L'humaniste Antonio de Nebrija va definir la «calera» en el XVI com a lloc o ingenie «do es haze calç».[3]

Calero també identifica a la persona que trau la pedra i la calcina en la calera.

Forn de calç de Güel, en la Ribagorza aragonesa
Forn de Calç, construït en l'any 1950, denominat "Forn del Poero" (Alcora).

La reacció té lloc a 900 °C (temperatura a la qual la pressió parcial de CO2 és d'1 atmòsfera), pero generalment s'usa una temperatura d'uns 1000 °C (temperatura a la qual la pressió parcial de el CO2 és de 3,8 atmòsferas[4]) per a fer que la reacció es produïxca en major rapidea.

Vista lateral d'un forn de Alcora per a còure pedra per a fabricar calç, denominat "Forn del Poero", va estar actiu de 1950 a 1956.

Caleras andaluses i mallorquines

[editar | editar còdic]
Archiu:Calera - CAPS 7 .jpg
Calera en Grazalema

La seua abundància i tradició han aplegat a constituir un element típic del paisage andalús[5] i balear.[6]

Caleras de la Comunitat de Madrit

[editar | editar còdic]
Restants d'una calera feta de mampostería, en Almócita (Almeria, Espanya).

S'han documentat més de cent caleras en la Comunitat madrilenya ya al començament de l'Edat Mija, sent un fenomen comú observat en casi tota la península ibèrica. Com la demanda d'algeps era local els forns es troben en les rodalies de les poblacions. Estos forns varen estar en producció fins a mediats de el XX.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionari de la llengua espanyola «Calero» Consultat el 5 d'octubre de 2015
  2. Ramón López García. «Calç viva». ArqHys. Consultat el 7 d'octubre de 2010.
  3. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCar Bellido2008">Car Bellido, Antonio (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions, p. 61.
  4. CRC Handbook of Chemistry and Physics, 54th Ed, p F-76
  5. «Ruta Construint i blanquejant, camins de calç, en Andalusia i Marroc. Ruta elaborada per l'Institut Andalús del Patrimoni Històric». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 27 d'agost de 2014.
  6. Parc etnològic de Caimari
  7. Puche Riart, Octavio i Mazadiego Martínez, Luis Felipe i Jordá Bordehore, Luis i Carvajal García, D. (2005) Els últims forns morunos per a algeps de Ciempozuelos, Madrit. In: 2º Simpòsium sobre la Mineria i metalúrgia històriques en el suroest europeu , 23-27 de juny de 2004, Madrit.