Anar al contingut

Forni della Signoria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Forni della Signoria

El Forni della Signoria (


Va permanéixer en us pels militars francesos i més vesprada pels britànics, fins que es va obrir una nova Royal Naval Bakery en Birgu en 1845. Posteriorment, el forn es va convertir en tendes, abans de caure en mal estat. L'edifici va ser demolit a principis d'el XX per a donar pas a Vincenti Buildings. El forn va donar el seu nom a Old Bakery Street, una dels carrers principals de la Valeta.

Història

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Els primers forns destacats de l'Orde es varen construir en Birgu en 1545.[2] En 1566, l'arquitecte Francesco Laparelli va dissenyar un pla per a una nova ciutat, La Valeta, a on tots els edificis públics i destacats estarien en un àrea reservada. Entre estos edificis es trobaven els Forni della Sacra Religione.[3][4]

Primer es varen construir menuts forns individuals en el lloc, que existia des de la década de 1570.[5] Estos forns es varen construir durant la magistratura del gran maestre Jean de la Cassière a les seues expensas, i li les coneixia en italià com Forni pubblici della religione (Forns Públics de la Religió).[6][7] Els forns varen estar entre els primers edificis erigits en La Valeta.[8] Segons Leonard Mahoney (1988), de la mateixa manera que els primers edificis de la Valeta, estos forns es varen construir per a la comoditat de la primera ona de treballadors i migrants en lloc de tindre en conte l'atractiu estètic de l'arquitectura. Per lo tant, es pot considerar que estos forns han tingut una arquitectura vernàcula en certa mida.[9]

L'àrea reservada, generalment coneguda com el collachio, va ser jugada durant anys i finalment va ser abandonada per no ser pràctica per als negocis, l'administració i el restant dels habitants de la ciutat.[4][10][11] No obstant, més o menys, els edificis mencionats varen ocupar l'àrea designada.[3]

Construcció i us

[editar | editar còdic]

El forn de l'Orde s'estava planificant en 1582[12] i eixe any es va redactar un gravat de Mateo Pérez d'Alesio de la Valeta que incloïa el forn planificat. L'edifici estava marcat com Il Forno d. la Signoria et l'Armaria, lo que significa que partix de l'edifici també tenia que incloure una armería per a servir en cas de sege.[13] Açò també perque estava destinat principalment a servir als militars.[14] Finalment va ser construït al voltant de 1583[15] o 1584, durant la magistratura del gran maestre Hugues Loubenx de Verdalle.[8] L'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte maltés Girolamo Cassar,[16][17] qui també va dissenyar molts atres edificis en La Valeta.[18] Com estava previst, l'edifici es va utilisar principalment per a l'elaboració de pa, mentres que una atra part de l'edifici es va utilisar com armería o ferreria.[8] També s'elaboraven atres productes alimenticis a partir d'ingredients similars al pa, com les galletes.[19] En el XVII es va afegir a l'edifici una sala de molins.[20]

Erro al crear miniatura:
Interior del forn mentres encara estava en us durant el periodo britànic

L'edifici era propietat de la Tesoreria de l'Orde, i baix la responsabilitat del Castellà.[21] L'edifici va ser llogat, cada part a diferents propietaris, no obstant, va ser administrat per una persona coneguda com Commendatore dei Forni (Comandant de forns). Els amos devien vendre el pa a un preu establit.[6] El forn produïa la major part del pa per als habitants de la Valeta i Floriana, aixina com per a l'hospital, la presó, les galeras i la guarnició de l'Orde.[6][22][23]

Alguns de les despeses de funcionament del forn es varen aliviar ya que varis esclaus es varen vore obligats a realisar treballs forçats no remunerats.[24] Solament els esclaus de confiança podien treballar en el forn. No obstant, despuix de la rebelió dels esclaus durant el magisteri del gran maestre Manuel Pinte dona Fonseca, cap dels esclaus va ser confiat en edificis importants com el forn que proporcionava el menjar diari tradicional.[25] L'incident va seguir a una escassea de panaders en La Valeta que va ordenar als panaders dels llogarets que ho feren en el lloc i Castellania va encarcerar a aquells que es varen negar a hornear pa en la ciutat durant aproximadament una semana.[26][27]

Erro al crear miniatura:
L'edifici va donar el seu nom a Strada Forni, ara Old Bakery Street.

Durant l'ocupació francesa de Malta en 1798, el forn es va utilisar per a produir pa per a la guarnició francesa i va estar fortament custodiada durant el bloqueig de 1798-1800.[28] En este punt, el carrer a on es trobava el forn, originalment cridada Strada Sant Giovanni Battista,[29] va passar a cridar-se Rue dones Fours en honor al forn.[30] Més vesprada es va conéixer com Strada Forni en italià durant el periodo britànic primerenc,[29] i des de 1926 es diu Old Bakery Street. Es coneix com Triq il-Fran o Triq l-Ifran en maltés, pero els residents de la Valeta encara la criden comunament Strada Forni.[31][32] Açò significa que el forn dona nom a un carrer principal de la capital La Valeta.[8]

En algun moment, durant el periodo britànic, l'edifici es va conéixer com Forni Regii[8] o el Forn de la Majestad.[33] També era coneguda com El Forn del Rei. En 1824, el pis superior, que albergava la armería, va ser entregat a l'eixèrcit britànic.[6] El forn va permanéixer en us a principis d'el XIX, suministrant pa a l'eixèrcit britànic.[34] L'eixèrcit britànic ho va utilisar de manera destacada com a departament colonial, que almagasenava i abastia d'aliments a les tropes estacionades en Mallta, més conegut com Comisariado.[35] Els britànics també ho varen usar per a moldre dacsa.[29]

Va caure en desús quan es va inaugurar la Royal Naval Bakery en Birgu en 1845.[36] Inicialment es va utilisar com a tendes, pero l'edifici va caure en mal estat. Es diu que un chiquet anglés va morir quan part de l'edifici es va derrocar mentres jugava allí.[37]

Derrocament

[editar | editar còdic]

El forn va ser demolit en 1926.[16] The Times of Malta va publicar un artícul acompanyat d'una foto per a informar al públic en general que el forn va ser demolit i no destruïda per la guerra.[35] El periòdic va declarar:[35]

"¡No! este edifici no ha sofrit un bombardeig aéreu; és Knights' Bakery en Old Bakery Street que està en procés de derrocament per a donar pas a un edifici millor i més imponent".

Reurbanisació i restants

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Els Edificis Vincenti, el lloc a on es trobava el forn

A mitan de la década de 1930 el lloc va ser adquirit per l'arquitecte Gustavo R. Vincenti.[35][38] Va alçar un bloc moderniste (Art Nouveau[5][39] o simplement art déco[40]), conegut com a Edificis Vincenti en honor al seu arquitecte[35] en 1938.[41] Els edificis Vincenti varen sofrir danys durant la Segona Guerra Mundial, pero es varen reparar fidelment al disseny original.[35][42][43] Algunes de les residències s'han convertit en oficines.[5]

En març de 2010, els treballadors d'Enemalta varen descobrir restants dels fonaments del forn durant els treballs de pavimentació en Strait Street.[5] Els restants consistixen en trams d'un mur de fins a quatre hilades d'altura i colocats sobre roca mare.[28] També es varen trobar atres restants en Melita Street a l'atre costat d'Old Bakery Street.[44] Un model de fusta detallat del forn, que provablement es remonta al periodo britànic, es troba en la colecció de reserva d'Heritage Malta en el Palau del Inquisidor en Birgu.[37][45]

Arquitectura

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Interior de l'edifici

El forn de l'Orde estava ubicada en una quadra de la ciutat vorejada pels carrers Old Bakery, Melita, St. John i Strait.[46][5][33] La seua frontera principal estava en Old Bakery Street front a l'Iglésia de Sant Agustín,[22][23] i constava d'una crujir central en dos cobertes inclinades, en trams de tres plantes a cada costat.[37] Tenia cantons imponents, típiques de l'arquitecte Cassar,[17] que es caracterisaven per grans pilastres rústiques per a sostindre l'enorme edifici.[46]

La frontera era asimètrica i no tenia moldura.[46] Contenia dos portes principals, pero hi havia atres entrades en Strait Street.[37] L'exterior era senzill, en contrast en atres edificis de la Valeta, no obstant, açò era típic quan es va construir. Encara que és possible que l'exterior no tinguera característiques estèticament agradables, l'interior era espacioso i adequat per al seu propòsit.[34] De la mateixa manera que atres edificis destacats, el forn va rebre aigua del aqüeducte de Wignacourt.[47][48] L'edifici no va sofrir danys durant el terremot de Sicília de 1693 encara que, com està documentat, els edificis circumdants sí ho varen fer.[49]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Scientia.15(4)
  2. ↑ «Dawra Kulturali» (PDF). www. um. edu. mt/library. Consultat el 2020-12-31.
  3. ↑ 3,0 3,1 Guidoni, Enrico; Marí, Angela (1982). Storia dell'urbanistica: il cinquecento (en it), Laterza, pp. 602. OCLC 11238601.
  4. ↑ 4,0 4,1 Melita Theologica.University of Malta.60(2)
    9–11.ISSN 1012-9588.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «[1]».
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Foreign and Commonwealth Office Collection.University of Mancestor.
    8, 21.Consultat el 2018-03-03.
  7. ↑ (1853) Storia dei Gran Maestri i cavalieri vaig donar Malta en note i documenti giustificativi dall'epoca della fondazione dell'ordine a' tempi attuali (en it), Rome: From the Library of Modern and Contemporary History, p. 456.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Ferris, Archille (1881). Memorie dell' inclito Ordine gerosolimitano esistenti nelle isole vaig donar Malta (en it), Tip. vaig donar C. Busuttil, p. 207. OCLC 642909207. ISBN 9781168127242.
  9. ↑ Mahoney, Leonard (1988). A History of Maltese Architecture: from Ancient Claves up to 1800, Żabbar: Veritas Press, p. 150. OCLC 224662095.
  10. ↑ Bouet, Ryan W. (2001). The Story of Valletta: A Companion to the City, Allied Publications, pp. 11–20. ISBN 9789990931297.
  11. ↑ Bugeja, Jennifer Rose; Vanessa, {{{nom2}}}; Formosa, {{{nom3}}} (2017). Valletta my city, my story: as told by Jean de Vallette, Heritage Malta, p. 48. ISBN 9789993257493.
  12. ↑ Spiteri, Stephen C. (2003). «An Armoury in Valletta», Armoury of the Knights, Midsea Books, p. 67. ISBN 99932-39-33-X.
  13. ↑ Proceedings of History Week.Malta Historical Society.
    125–161.Consultat el 2017-07-24.
  14. ↑ Castagna (1865). Malta bil chzejer tehne o li ghadda min ghaliha (en mt), Malta: s. n., p. 112.
  15. ↑ Dal Pozzo (1703). Història della sacra religione militara vaig donar S. Giouanni Gerosolimitano detta vaig donar Malta, del signor commendator Fr. Bartolomeo Co. Dal Pozzo veronese, caualier della medesima: Part primera che proseguisce quella vaig donar Giacomo Bosio dall'anno 1571 fi' al 1636. 1 (en it), Verona: per Giouanni Berno, p. 205. OCLC 801215558.
  16. ↑ 16,0 16,1 Melita Historica.6(2)Consultat el 2022-03-20.
  17. ↑ 17,0 17,1 Centre vaig donar studi per la storia dell'architettura.15
  18. ↑ Contributions in Military Studies.Greenwodd Publishing Group.(229)
    81–82.ISSN 0883-6884.
  19. ↑ Melita Historica.13(2)
    125.ISSN 1021-6952.
  20. ↑ Cassar, Carmel (1996). Witchcraft, Sorcery, and the Inquisition: A Study of Cultural Values in Early Modern Malta, Msida: Mireva Publications, pp. 84–85 (plates XXI-XXII). OCLC 36885502. ISBN 9781870579476.
  21. ↑ Abela. «Malta illustrata... accresciuta dal Cte G. A. Ciantar» (en it). Mallia.
  22. ↑ 22,0 22,1 Melita Historica.Malta Historical Society.2(4)
  23. ↑ 23,0 23,1 Van Donen Bossche, Bart; Bastiaensen, {{{nom2}}}; Lonergan, {{{nom3}}} (2000). «Soavi Sapori della Cucina dei Cavalieri vaig donar Malta», Soavi sapori della cultura italiana: atti del 13. Congresso dell'A. I. P. I., Verona, Soave, 27-29 agost 1998 (en it), Firenze Cesati, p. 129. OCLC 248752154. ISBN 9788876671005.
  24. ↑ Wettinger, Godfrey (2002). Slavery in the Islands of Malta and Goig ca. 1000–1812, Publishers Enterprises Group, pp. 320–322. ISBN 978-99909-0-316-4.
  25. ↑ Cutajar, Tony C. (2011). Mewt Lil Pinte! (en mt), Lulu, p. 105. OCLC 941694707. ISBN 978-1-4478-4179-1.
  26. ↑ Proceeding of History Week.Malta Historical Society and Midsea Books.12(7)
  27. ↑ Journal of the History of the Order of St John.Sacra Militia Foundation.Mosta:(13)ISSN 2306-8272.
  28. ↑ 28,0 28,1 «[2]».
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 Mifsud. «Knights Hospitallers of the Veuen. Tongue of England in Malta». New York : AMS Press.
  30. ↑ Bonello, Giovanni (2000). Histories of Malta, Fondazzjoni Patrimonju Malti, pp. 38, 40. ISBN 9789993210016.
  31. ↑ «[3]».
  32. ↑ Borzesi, Giuseppe Pericciuoli (1830). The historical guide to the island of Malta and its dependencies, Government Press, p. 51.
  33. ↑ 33,0 33,1 More information available in source. J. Murray.2
    63–64.
  34. ↑ 34,0 34,1 Riland Bedford (1905). Malta and the Knights Hospitallers, Seeley and co., Limited, pp. 53–54. OCLC 15910350.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 Bonnici, Joseph; Cassar, Michael (2004). A Chronicle of Twentieth Century Malta, Books Distributors Limited, pp. 151. ISBN 978-999097227-6.
  36. ↑ Vassallo (1854). Storia vaig donar Malta, Tip. Francesco Cumbo, p. 390.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 «[4]».
  38. ↑ The Architect.Mija Today.
    18–19.
  39. ↑ Benoit. «Marie Benoit's Diary». Independent. com. mt. Archivat des d'el original, el 2016-10-09.
  40. ↑ Said. «Architects who built Sliema - Perit Alberto La Ferla (1898-1942)». Architecture XV. Archivat des d'el original, el 2018-01-20.
  41. ↑ «A Strategy for Valletta: Public Consultation Draft». Planning Authority. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2018. Consultat el 20 de març de 2022.
  42. ↑ Abela, Tony (2014). Malta's Early Warning System During World War II, Hamrun: SKS, pp. 479–489. OCLC 889717045. ISBN 9789993217312.
  43. ↑ The Island Publications Ltd.Ta’ Xbiex:
    2, 5, 6.
  44. ↑ Annual Report 2016 Superintendence of Cultural Heritage.Ministru għall-Ġustizzja, Kultura o Gvern Lokali.It-Tnax-Il Llegislatura(Numru 501)
    23–24.
  45. ↑ Vella, Godwin (2016). Valletta 1566: Melita Renascens, Heritage Malta, p. 125. ISBN 9789993257387.
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 The Tiranti.A. Tiranti.6
    183–184.
  47. ↑ Giornale Cattolico.From the National Central Library of Rome.Senglea:
  48. ↑ Frendo, Henry (1997). Attard - The Life of a Maltese Casale, Attard Local Council, pp. 35–38.
  49. ↑ Gangemi (1999). Annali del barocco in Sicília (en it), Centre internazionale vaig donar studi sul barocco in Sicília, p. 61. OCLC 32146636. ISBN 9788849203011.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Forni_della_Signoria&oldid=1019401»