Forqueta
Anar a la navegació
Anar a la busca
Una forqueta[1] (diminutiu de forca), en castellà tenedor, és un atifell de taula que consta d'un mànec i un cap en dents llargues en la punta (normalment tres o quatre puntes) i es utilisat per a punchar o sostindre el menjar. Fon utilisat primer en occident, mentres que en l'orient foren més populars els furgadents, (palillos en castellà). Hui en dia, no obstant, les forquetes s'utilisen també en Asia.
En particular s'utilisa per a portar menjar a la boca o per a fixar alguna cosa mentres se cuina o se talla en el gavinet.
El transport sovint se realisa simplement colocant el menjar sobre les dents horisontals.
Existixen diferents tipos de forqueta segons l'us al que vaja dirigit. Per eixemple, si es per a carn, peix o postres.
