Fotogrametria en mangles
_00038.jpg){kind=link}
Fotogrametria en mangles es referix a la fotogrametria aplicada al monitoreo d'ecosistemes costers a on existix presència de mangles (boscs de Manglar) és una pràctica que ha guanyat popularitat gràcies a la major disponibilitat de vehículs aéreus no tripulats (VANTs o Drones en anglés), que pot ser utilisat de forma costeable i pràctica per al monitoreo d'ecosistemes naturals (monitoreo ambiental) que es troben subjectes a processos de conservació, restauració i/o alguna atra forma d'intervenció humana per al benefici de l'ecosistema local.
Antecedents
[editar | editar còdic]La fotogrametria en drons utilisa les tècniques de fotografia aérea per a la producció de ortofotos i/o ortomosaicos, en adaptar la ruta de mostreig, els patrons de vol i l'altura de el VANT per a poder produir imàgens de calitat adequada per al monitoreo del mangle.
Les imàgens produïdes en estos métodos es classifiquen com de resolució espacial alta o molt alta, depenent de si l'pixel comprén d'1 a 5 metros o d'1 a 100 centímetros, respectivament.[1]Esta resolució és de gran utilitat en el context dels proyectes de conservació ambiental ya que permet realisar anàlisis de major precisió que les obtingudes per mig d'image satelital, les quals tendixen a tindre resolucions espacials en pixel de 10 metros o més per costat, com és el cas de les imàgens de les missions Sentinel-2 i Sentinel-3.
L'us de VANTs per part de comunitats i grups de conservació ha segut registrat de forma recent com una estratègia per a la gestió, la conservació i la defensa del territori, aixina com per a processos de contraloría social en a on les comunitats es empoderan en la conservació del seu entorn natural en poder generar informació confiable i precisa de les àrees naturals per les que advoquen.[2][3]
Diferències entre fotografia aérea i fotogrametria
[editar | editar còdic]Existixen algunes diferències clau entre fotografia aérea i fotogrametria, en especial en el tipo d'informació que es genera en cada tècnica. Les fotografia aérea produïx fotografies bidimensionales d'extensió variable en a on es representa un territori en el mínim possible de distorsió, pero no es considera l'elevació com un factor clau en el producte final, solament en el procés de correcció de les imàgens; mentres que la fotogrametria contempla de dos (latitut, llongitut) o tres dimensions (latitut, llongitut i elevació) per a l'elaboració dels seus productes, donant com resultat productes de major complexitat com poden ser imàgens tridimensionals, núvols de punts i models d'elevació, entre uns atres.
Esta diferència és clau per a alguns métodos d'anàlisis com són els càlculs de biomassa, que requerixen un model tridimensional per a poder fer càlculs, mentres que les imàgens bidimensionales solament poden ser usades per a determinar cobertura vegetals pero no l'elevació dels arbres o la diferència d'altura entre copes d'arbres i el sol.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Resolució Espacial En Teledetección I Els seus Usos Reals» (en és). eos.com. Consultat el 2025-02-26.
- ↑ «(PDF) Us comunitari de drons llaugers per a la gestió, conservació i defensa del territori» (en en). ResearchGate. Archivat des d'el original, el 2024-09-23. Consultat el 2025-02-26.
- ↑ Drones.3(4)
- 76.ISSN 2504-446X.doi:10.3390/drones3040076.Consultat el 2025-02-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fotogrametría en mangles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.