Anar al contingut

Fotoluminiscencia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fluorescence rainbow. caps block 0
Solucions fluorescents baix llum ultravioleta. Els fotons absorbits es reemiten ràpidament baix llongituts d'ona electromagnètiques més llargues.

La fotoluminiscencia és l'emissió de llum de qualsevol forma de matèria despuix de l'absorció de fotons (radiació electromagnètica). És una de les moltes formes de lluminiscència (emissió de llum) i s'inicia per fotoexcitación (és dir, fotons que exciten als electrons a un nivell d'energia més alt en un àtom), d'ahí el prefix foto-.[1] Usualment, la llum d'excitació és ultravioleta o visible, i la llum emesa pel material luminescent té una llongitut d'ona major.[2] Els rajos X en particular produïxen una intensa lluminiscència. Despuix de l'excitació, es produïxen típicament varis processos de relaixació en els que es tornen a irradiar atres fotons. Els periodos de temps entre l'absorció i l'emissió poden variar.

L'observació de fotoluminiscencia a una determinada energia pot vore's com una indicació de que un electró va poblar un estat excitat associat en esta energia de transició.

Si ben açò és generalment cert en els àtoms i sistemes similars, les correlació i atres fenomens més complexos també actuen com a fonts de fotoluminiscencia en sistemes de molts cossos, com els semiconductors. Un enfocament teòric per a manejar açò ve dau per les equacions de lluminiscència de semiconductors.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «IUPAC - photochemistry (P04588)». goldbook.iupac.org. Consultat el 2021-08-10.
  2. doi:10.1007/978-0-387-46312-4.Consultat el 2021-08-10.