Anar al contingut

Fra Angelico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fra Angelico portrait.jpg
Fra Angelico
45px|link=
Este artículo o sección tiene referencias, pero necesita más para complementar su verificabilidad.
Plantilla:Busca fuentes
Este aviso fue puesto el 2 de giner de 2020.
[[Categoria:Wikipedia:Artículos que necesitan referencias adicionales| Plantilla:Problemas artículo/validar]]


Guido vaig donar Pietro, més conegut com Fra Angelico o Fra Angélico, O. P.[1][2] (Vicchio, província de Florencia, cap a 1395[3]-Roma, 18 de març de 1455), fon un pintor cuatrocentista italià que va saber combinar la vida de flare dominico en la de pintor consumat. Va ser beatificado per Juan Pablo II en 1982.[4]

L'artiste no va ser conegut en vida com Fra Angelico; este sobrenom li va ser donat de forma pòstuma, per la seua religiositat.[1]

Primers anys

[editar | editar còdic]

El seu nom secular era Guido vaig donar Pietro dona Mugello i va nàixer en Vicchio, regió de Toscana. Encara que es desconeix quí va ser el seu mestre, es creu que va començar la seua carrera artística com iluminador de missalés i atres llibres religiosos. Despuix va escomençar a pintar retaules i taules. En 1417 ya es dedicava a la pintura d'art sacre. En 1420 va entrar en un convent dominico a les afores de Fiesole en el seu germà Benedetto. En 1423 ya havia professat com a flare. Va prendre el nom religiós de Giovanni vaig donar Sant Domenico (Juan de Sant Dumenge).[1]

Entre les obres importants dels seus començos es conten la Madonna de l'Estrela (c. 1428-1433, San Marcos, Florencia), el Retaule de Fiesole (encara conservat en dit convent, si ben molt modificat per Lorenzo vaig donar Credi) i el seu predela, Crist en la glòria rodejat de sants i d'àngels (National Gallery, Londres), en la qual apareixen pintades més de 250 figures diferents. També a eixe periodo pertanyen dos obres titulades La coronació de la Verge (Sant Marcos i Museu del Louvre, París) i El juí universal (Sant Marcos). La madurea del seu estil s'aprecia per primera volta en la Madonna dei Linaioli (1433, Sant Marcos), en a on pinta una série de dotze àngels tocant instruments musicals.

En 1436, els dominicos de Fiesole es varen traslladar al convent de Sant Marcs de Florencia, que acabava de ser reconstruït per Michelozzo. Fra Angelico, a voltes en ajudants, va pintar numeroses #fresca en el claustre, la sala capitular i les entrades a les vint celes dels flares dels corredors superiors. Els més impressionants són La crucifixió, Crist pelegrí i La transfiguración. El retaule que va fer per a Sant Marcos (c. 1439) és una de les primeres representacions de lo que es coneix com «sacra conversació»: la Verge acompanyada d'àngels i sants que semblen compartir un espai comú. Allí va pintar una Anunciación.

Etapa romana

[editar | editar còdic]

En 1445, Fra Angelico va ser dut a Roma pel papa Eugenio IV per a pintar unes #fresca en la capella del Sacrament del Vaticà, hui desapareguda. En 1447, va pintar les #fresca de la catedral de Orvieto junt en el seu discípul Benozzo Gozzoli.

Les seues últimes obres importants, les #fresca realisades en el Palau Apostólico per a decorar la Capella Nicolina, representen episodis de les vides de sant Lorenzo i de sant Esteban (1447-1449), i provablement hagen segut pintats per ajudants a partir de dissenys del mestre. Des de 1449 fins a 1452, Fra Angelico va ser el prior del seu convent de Fiesole.


El seu últim encàrrec va ser la decoració en #fresca del claustre del convent de Santa María sobre Minerva, que era el principal convent dominico de Roma. El programa iconográfico va ser dissenyat per Juan de Torquemada, a qui Fra Angelico ya coneixia des de l'estància d'est en Florencia en la década de 1430. Estes pintures no s'han conservat.[1] Va morir en aquell convent el 18 de febrer de 1455 i va ser enterrat en una capella de la basílica.[2]

La seua obra

[editar | editar còdic]

Fra Angelico va combinar l'elegància decorativa del gòtic, en particular del gòtic internacional de Gentile dona Fabriano, en l'estil més realiste d'atres mestres de la Renaixença, com el pintor Masaccio i els escultors Ghiberti i Donatello, que treballaven en Florencia, i va aplicar també les teories sobre la perspectiva de #León Battista Alberti.[5][6][7]

Les expressions de devoció en els rostres són molt conseguides, aixina com l'utilisació del color, que conseguix donar major intensitat emotiva a l'obra.

El seu mestrage en la creació de figures monumentals, en la representació del moviment i en la capacitat per a crear plans de profunditat a través de la perspectiva llineal, especialment en les #fresca realisades en Roma, ho confirmen com un dels pintors més importants de la primera Renaixença.

Giorgio Vasari en el seu llibre Vida dels millors, pintors, escultors i arquitectes es referix a ell com Fra Giovanni Angelico, posseïdor d'un «rar i perfecte talent», i menciona que «mai va alçar el pinzell sense dir una oració ni va pintar el crucifix sense que les llàgrimes esvararen per les seues galtes».


Obres en Espanya

[editar | editar còdic]

En Espanya es conserven tres obres segures de Fra Angelico i atres dos recentment atribuïdes. En el Museu del Prat de Madrit es conserven dos de les seues obres més representatives, abdós d'una fase prou primerenca de la seua producció i que, per lo tant, carixen d'intervenció d'ajudants. Situen al Prat entre les coleccions de referència per a conéixer el seu art.

La primera és el gran retaule de La Anunciación [8](1422-1426), realisat per al convent dominico de Fiesole, i #present en el museu des de la seua donació per la Corona espanyola en 1861. Dita obra va ser regalada en Itàlia al primer duc de Lerma, valgut del rei Felipe III, lo que explica la seua presència en Espanya dos sigles ans que els primitius italians cobraren estimació en el mercat internacional.


La segona obra és la Verge de la Granada[9] adquirida en giner de 2016 per l'Estat al seu llavors propietari, el duc d'Alba, i que data de 1426. La casa d'Alba havia conservat dita obra en el palau de Llíria des de que Carlos Miguel Fitz-James Stuart i Silva l'adquirira en Florencia cap a 1817. El preu de compra de La Verge de la Granada va ascendir a 18 millons d'euros, a pagar entre l'Estat espanyol (10 millons), el Museu del Prat (4) i la Fundació Amics del Museu del Prat (4).[10]

Esta operació de compra va incloure, ademés, la donació pel duc d'Alba d'una chicoteta taula procedent d'una predela que els experts de la pinacoteca madrilenya han certificat també com a obra eixida del pinzell del propi Fra Angelico, i en la que està representada una escena del sepeli de Sant Antonio Abad, en lo que el Museu del Prat contaria en tres obres de l'artiste italià.[11]

Per la seua banda, el Museu Thyssen-Bornemisza posseïx la Verge de la Humiltat, pintada ya en plena madurea de l'artiste entre 1433 i 1435, que va pertànyer als Thyssen des de 1935 fins a la compra de la colecció Thyssen per l'Estat espanyol en 1993. Actualment, es troba exposta en el MNAC de Barcelona, cedida en depòsit pel Museu Thyssen-Bornemisza.[12]

Galeria

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Beato Fra Angelico». Museu del Prat. Consultat el 21 de juliol de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Beato Fra Angelico». Dominicos.org. Consultat el 21 de juliol de 2019.
  3. ↑ Boerma, Hans (2011). Heavenly Participation, William B. Eerdsmans Publishing Company, p. X. ISBN 9780802865427.
  4. ↑ «Beati i santi del pontificato vaig donar Giovanni Paolo II». Vaticà. Consultat el 21 de juliol de 2019.
  5. ↑ «la-renaixença-en/c8c45536-59a2-5i3a-9615-6daf8c3ef9i9#::text=Fra%20Angelico%20es%20form%C3%B3%20com,cl%C3%A1sica%20en%20busca%20de%20inspiraci%C3%B3n. Fra Angelico i els inicis de la Renaixença en Florencia - Exposició - Museu Nacional del Prat». www.museodelprado.es. Consultat el 2022-06-04.
  6. ↑ «Fra Angelico, una frontiça entre Gòtic i Renaixença» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2022-06-04.
  7. ↑ «la-renaixença-en-florencia/ Fra Angelico i els inicis de la Renaixença en Florencia» (en és). Revista d'Art - Logopress. Consultat el 2022-06-04.
  8. ↑ «La Anunciación, cap a 1426, Museu del Prat.».
  9. ↑ «Verge de la Granda, cap a 1426, Museu del Prat.».
  10. ↑ «L'or de Fra Angelico multiplica la llum del claustre del Prat», El País, 20 de giner de 2016.
  11. ↑ «Funeral de sant Antonio Abad, Museu del Prat.».
  12. ↑ La Verge de la Humiltat, Museu Nacional Thyssen-Bornemisza.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fra_Angelico&oldid=854967»