Francisco Aura Boronat
| Francisco Aura Boronat | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Activiste i divulgador. Últim supervivent valencià del camp de concentració de Mauthausen-Gusen | ||
| Naiximent: | 1918 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcoy, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 2018 | ||
| Lloc de defunció: | Alcoy, Regne de Valéncia | ||
Francisco Aura Boronat (Alcoy, 30 de decembre de 1918 - † Alcoy, 27 de novembre de 2018) fon un activiste i divulgador valencià i un dels últims supervivents espanyols del camp de concentració de Mauthausen-Gusen.[1][2][3]
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut en una família de llauradors, és fill de Francisco Aura Miró (1893, Alcoy) i Carmen Boronat Verdú (1895, Ibi). Vixqué durant la seua infància en un camp situat en el número 47 del carrer Sant Benet Baix, Alcoy.
En sol dèsset anys lluità en el bando republicà durant la guerra civil espanyola i posteriorment es va exiliar en Suïssa i França, a on acabà en un camp de treball en la construcció de la Llínea Maginot. Despuix de la derrota francesa fon detingut pels nazis i deportat a Mauthausen, a on va sobreviure durant quatre anys i nou dies. Despuix de la lliberació del camp seguí vivint en França per por a la repressió franquista i no retornà a Espanya, a la seua Alcoy natal, fins a l'any 1953.
La seua història fon ilustrada pel també alcoyà Jordi Peidro en la novela gràfica Esperaré siempre tu regreso, traduïda a l'alemà, de la que posteriorment es realisaria un curtmetrage i també en el llibre Francisco Aura Boronat: resistencia y dignidad frente a la desmemoria, de Paco Blay, Àngel Beneito i Nacho Lara. Francisco Aura dedicà part de la seua vida a divulgar la memòria dels camps de concentració nazis.[1]
L'ajuntament d'Alcoy li concedí el títul de fill predilecte d'Alcoy i la Medalla d'Or de la ciutat en l'any 2005. En 2014 el consistori va posar el seu nom a un dels ponts de la ciutat, el que unix els barris del Viaducte i la Zona Nort.[2] El dia de l'inauguració del pont el propi Aura va declarar: «Solament espere que este pont es convertixca en un símbol de la pau i la concòrdia, i servixca de recort per a lo que va ocórrer».[1]
En el moment de la seua mort, poc abans de complir cent anys, era un dels últims supervivents del camp de concentració de Mauthausen[1] i l'últim supervivent valencià dels camps d'extermini nazis. Fon un dels 22 alcoyans deportats a un camp nazi.[2]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Muere Francisco Aura, uno de los últimos supervivientes de Mauthausen. El País, 27 de noviembre de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Muere uno de los últimos supervivientes del campo de concentración de Mauthausen, el alcoyano Paco Aura. El Mundo, 27 de noviembre de 2018.
- ↑ Mor Paco Aura, l'últim supervivent valencià del camp de concentració de Mauthausen. À Punt TV.