Max Brand
| Frederick Schiller Faust | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 29 de maig de 1892 | ||
| Lloc de naiximent: | Seattle, Dundee, Washington, Estats Units | ||
| Defunció: | 12 de maig de 1944 | ||
| Lloc de defunció: | Santa Maria Infante, Latina, Lacio, Itàlia | ||
Frederick Schiller Faust, també conegut per Frederick Faust (Seattle, Dundee, Washington, Estats Units, 29 de maig de 1892 - † Santa Maria Infante, Latina, Lacio, Itàlia, 12 de maig de 1944) fon un escritor nortamericà conegut principalment per les seues històries occidentals utilisant el seudònim de Max Brand.
Ell (com Max Brand) també va crear el popular personage fictici del jove mege intern Dr. James Kildare per a una série d'històries de pulp fiction. El seu personage de Kildare va aparéixer posteriorment durant vàries décades en atres mijos, inclosa una série de películes teatrals nortamericanes de Paramount Pictures i Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), una série de ràdio, dos séries de televisió i còmics.
Atres seudònims utilisats per Faust són: George Owen Baxter, Evan Evans, George Evans, Peter Dawson, David Manning, John Frederick, Peter Morland, George Challis, Peter Ward, Frederick Faust i Frederick Frost. Com George Challis, Faust va escriure la série "Tizzo the Firebrand" per a la revista Argosy. La saga de Tizzo fon una série d'històries històriques d'espadachins, protagonisades pel guerrer titular, ambientades en l'Itàlia de la Renaixença .
A principis de l'any 1944, quan Faust, Frank Gruber i el seu companyer autor Steve Fisher treballaven en la Warner Brothers, a sovint tenien conversacions ocioses durant les vesprades, junt en un coronel Nee, que era un assessor tècnic enviat des de Washington, DC. Un dia, carregat de whisky, Faust va parlar de ser assignat a una companyia de soldats de peu per a poder experimentar la guerra i despuix escriure una novela de guerra. El coronel Nee li va dir que podia arreglar-ho per ell i algunes semanes més tart ho va fer, conseguint que Faust fora assignat per a la revista Harper's com a corresponsal de guerra en Itàlia (a on ya havia vixcut entre els anys 1926 a 1938). Mentres viajava en soldats nortamericans que lluitaven en Itàlia -durant la Segona Guerra Mundial- en 1944, Faust fon ferit de mort per metralla.
Obra[editar | editar còdic]
Obres en dedicació artística de l'autor:
Dumenges alegres del sagell SEA en els números:
- 231 1958 Joan l'Argentat (en castellà, Juan el Plateado) (31-VIII-1958).
- 256 1959 Joan l'Argentat (22-II-1959).
- 304 1960 Joan l'Argentat (24-I-1960).
- 327 1960 Joan l'Argentat (3-VII-1960).
- 350 1960 Joan l'Argentat (11-XII-1960).
- 372 1961 Joan l'Argentat (14-V-1961).
- 398 1961 Joan l'Argentat (12-XI-1961).
Rastre de venjança del sagell Edicions el Bolletí:
- Número 1 Rastre de venjança (en castellà, Rastro de venganza) (1995)
- Número 2 Rastre de venjança (1995)
- Número 3 Rastre de venjança (1995)
- Número 4 Rastre de venjança (1995)
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Frederick Schiller Faust en The Bancroft Library
- William A Bloodworth. Max Brand . Nueva York: GK Hall & Co., 1999.ISBN 080577646X (págs. 136–7)