Full artificial

El full artificial és un dispositiu generador d'hidrogen i oxigen.

Inicis

A inicis de la década de 1970, un estudiant de l'Universitat de Tòquio i el seu tutor varen demostrar que uns electrodos fets de diòxit de titani separaven llentament l'aigua, quan eren exposts a un fes de llum lluenta. Eixe va ser un dels primers passos en la fotosíntesis artificial.

Posteriorment, en 1974 es va donar un atre descobriment similar, esta volta de la mà de Thomas Meyer, un professor de química de l'Universitat de Carolina del Nort en Chapel Hill, qui va demostrar que un colorant basat en ruteni, en ser allumenat, reaccionava de tal forma que oxidaba a l'aigua, açò és, li llevava electrons.

Encara que cap dels dos tècnics va provar la seua viabilitat, durant les décades següents els científics varen seguir estudiant les estructures i els materials de les plantes que absorbixen llum i guarden energia.

En 2004, un grup d'investigadors de l'Imperial_College_London va identificar un grup de proteïnes i metals, crucials per a lliberar l'oxigen de l'aigua en les plantes. Este descobriment va ajudar molt, ya que es varen assentar les bases sobre les quals es desenrollarien els nous catalisadors.

Per la seua banda, Daniel Nocera, investigador del Institut Tecnològic de Massachusetts i fundador de l'empresa Sun Catalytix, no va començar atacant el gran problema, que era dividir l'aigua en els seus components, sino que primer va tractar de trobar el catalisador adequat per a combinar oxigen en protones i electrons per a formar aigua. En estar experimentant, va trobar que certs composts basats en cobalt eren prou bons per a esta reacció, aixina que va decidir utilisar similars per a dividir l'aigua. Encara que no s'esperava que surtir, quan va usar en un experiment un compost de fosfat de cobalt, va descobrir que sí separava l'aigua en oxigen i hidrogen. Un dels factors que diferencia este dispositiu dels demés, és que està fet en materials barats i no tan rars com el platí que era usat com a electrodo, per lo que té realment potencial com a font d'energia.

Fotosíntesis artificial

Archiu:Electrólisis.png

Electrólisis

Consistix en emular el procés de fotosíntesis que porten a terme les plantes, els qui usen la llum per a produir electrons que després són utilisats per a dividir l'aigua. Análogament, la fotosíntesis artificial pretén usar llum solar per a generar una corrent elèctrica i aixina portar a terme un procés de separació de l'aigua en els seus components bàsics, hidrogen i oxigen per mig d'un catalisador.