Fundició de Pirita (Mines de Riotinto)
La Fundició de Pirita va ser un complex industrial metalúrgic que va estar operatiu en el municipi espanyol de Mines de Riotinto, en la província d'Huelva, dins de la denominada conca minera de Riotinto-Nerva. Va estar en servici entre 1907 i 1970, quedant en l'actualitat diversos restants del complex original.
Història
[editar | editar còdic]En 1903 es va iniciar la construcció d'una nova fundició de coure en les Mines de Riotinto, denominada coloquialment com a «Fundició de Pirita». Les noves instalacions varen iniciar la seua activitat en juny de 1907[1] i terminarien substituint a la Fundició Bessemer. Per al processament del mineral també es va construir el Concentrador de Naya (1903), una instalació en la que es tractava el coure per mig d'un procés de flotació.[2] Una volta obtingut el concentrat de coure, est passava a la Fundició de Pirita, a on era somés a distints processos pirometalúrgicos (Walter-Jacket/Orkla i Momoda) per a obtindre el producte final; en algunes époques el metal produït va aplegar a alcançar una llei en els últims anys del 96 % de coure.[2] En 1954, de la mateixa manera que el restant d'instalacions de la conca minera, el complex industrial va passar a mans de la recent creada Companyia Espanyola de Mines de Riu Tinto (CEMRT). La Fundició de Pirita va estar en servici fins al 10 d'abril de 1970.[3][1]
Les instalacions de la fundició estaven conectades en la via general del ferrocarril miner de Riotinto a través de vàries vies d'enllaç.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Flores Cavaller, 2017, p. 96.
- ↑ 2,0 2,1 Prim et al., 2013, p. 89.
- ↑ Prim et al., 2013, p. 86.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fundición de Piritas (Minas de Riotinto)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.