Furcraea andina

Furcraea andina (Furcraea andina)

Furcraea andina o comunament cridat fique, és una espècie de fanerógama nativa dels Vages suramericans. Molt difosa des de Colòmbia fins als Vages d'Argentina.

Descripció

Planta adulta en tronc de 30 centímetros de gruixa, fulls verdes de forma llineal-lanceolada en un llarc de 0.5 a 2 metros i un ample de 8 a 14 centímetros, en vores planes, dentados o serrats. Creix de 800 a 3.000 m s. n. m., la seua vida varia entre 12 i 20 anys en casos especials de 60 a 70. La fibra és dura, fina, lluenta i blanca, la producció normal és d'1 kg a l'any per planta en produccions excepcionals de 3 a 6 kg a l'any.

És una planta monocotilédonea, d'hàbits xerófilos. S'assembla al Agave en la forma suculenta i gran dels fulls en roseta. Encara que en lloc de la forta i gran espina terminal dels fulls del agave, terminen en chicotetes puntes coriáceas o a voltes poden tindre una chicoteta i dèbil espina.

Atres diferències taxonómicas: les flors de les furcraeas són numeroses, péndulas blanc – verdosas, en canvi les de Agave són grogues i en arracada erectos. I l'endosperma que rodeja el carp del flor.

Taxonomia

Furcraea andina va ser descrita per William Trelease i publicat en Journal de Physique, de Chimie, d'Histoire Naturelle et dones Arts 67: 425. 1808.

Etimologia

El gènero Furcraea va ser cridat aixina per Étienne Pierre Ventenat en 1793, en honor del comte Antoine-François de Fourcroy, químic del Real Jardí de les Plantes Medicinals, en París.

andina: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en la Cordillera dels Vages. El gènero Furcraea comprén prop de 20 espècies de plantes suculentes, algunes de les quals s'utilisa per a l'extracció de la fibra. Freqüentment les espècies d'este gènero han segut confoses en les pertanyents al gènero Agave, de les quals són completament distintes des del punt de vista botànic. El nom de gènero és erradamente designat fourcroya o furcroea. Les plantes de gènero Furcraea formen rosetes de fulls grans i carnosas, semblants a les de moltes espècies del gènero Agave, pero, en lloc de la forta i gran espina terminal dels fulls d'esta última, terminen en menudes puntes i una dèbil espina. (1) Els Agave tenen com a plantes textils més importants i conegudes el sisal (Agave sisalana) i el henequén (Agave fourcroydes).

Usos

És utilisada en l'elaboració de costales per a transportar el café de Colòmbia, de la mateixa manera que usos tradicionals tals com: les cotises, unes sabates que la seua solga és de goma i la seua tela són trenats de la planta del fique.

En Colòmbia es cultiven i extrau la fibra de fique des de temps inmemoriales, amprant-la principalment per a la fabricació d'hamacas, rets i cuerdo, espardenyes, jíqueras, costales i enjalmas.

És actualment material d'us artesanal com: bossos, cinturons, mochiles, sabates, etc.

Noms comuns

• Fique (del muysca fique), cabuya, pita, penca, maguey, cabui, chuchao, cocuiza.

Bibliografia

1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
2. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
3. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
4. Macbride, J. F. 1936. Amaryllidaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(1/3): 631–690.

Enllaços externs

^{[enllaç trencat] [enllaç trencat]} [1] http://www.mobot.org/mobot/research el_cultiu_de el_fique.doc http://ces.unicauca.edu.co/archivos/aspectos_del_cultivo_del_fique.doc