Anar al contingut

Futures generacions

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les futures generacions són les generacions de sers humans que seguiran a les generacions actuals.

Les generacions futures són el fonament del concepte de desenroll sostenible, la definició del qual podia ser expressada de la següent manera:

«Desenroll que es correspon en les necessitats de les presents generacions, sense comprometre les possibilitats de les futures generacions per a respondre adequadament a les seues».

Història d'este concepte filosòfic

[editar | editar còdic]

El filòsof Hans Jonas, des de 1979, va plantejar l'interrogant de saber si l'obligació de tindre una posteritat i de complir en ella, devia o no de ser fonamentada:

« Ya que de totes maneres en el futur existiran sers humans (existència que per una atra part no varen solicitar), una volta que eixes vides es facen efectives, acàs això els dona dret a acusar-nos a nosatres, els seus predecessors, si nostra inconvenient inconducta i nostra negligent acció, que podríem haver evitat, tenen com a resultat de llegar-los un planeta deteriorat i/o certes importants falencias en la pròpia constitució humana i en la pròpia condició humana. En quant es pot fer responsable d'una existència solament als seus progenitors immediats (i que mateixa aixina, hi hauria dret a la reclamació i a la protesta i a la denúncia, si hi ha raons específiques que permeten esgrimir arguments sensats i juiciosos, que ademés contrarresten el dret de tots a tindre una progenitura i a eventualment poder tindre una descendència). En quant també es pot fer responsable d'una existència penosa i problemàtica a ancestros lluntans, en la mida que hi haja arguments raonables i ben plantejats a esgrimir. En conseqüència i en la nostra opinió, hui dia el dret lligat a una existència encara no actual, pero que pot ser anticipada, d'aquells que vindran més vesprada, implica l'obligació corresponent dels actors, en virtut de la qual nosatres tindríem contes a explicar en relació a les nostres accions o inaccions, que hagueren pogut tindre conseqüències negatives a futur.[1]

Hans Jonas identifica un perille sicològic en la promesa de prosperitat, i senyala que el progrés científic té un preu.[2]

Lúcit sobre els perills de la tecnologia, és conscient dels llímits de tolerància de la naturalea, en lo que concernix a aliment, matèries primeres, i energia, a escala mundial, i preconisa un progrés en precaució.[3] Des d'eixe punt de vista, s'està en l'orige del Principi de precaució.

Hans Jonas veu en els pares i en els "Hòmens d'Estat", dos models essencials sobre els quals es funda el principi de responsabilitat.

El concepte de responsabilitat pel que fa a futures generacions, també va ser estudiat pel filòsof alemà Dieter Birnbacher, en el marc del seu treball sobre el tema « ètica i ecologia ».[4]

Archiu:Triple generacion.jpg
Triple generació, Francisco de Goya (1746-1828).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Hans Jonas, Li Principe Responsabilité, Champs Flammarion, p. 91
  2. Hans Jonas, Li Principe responsabilité, Champs Flammarion, p. 305 i 312.
  3. Hans Jonas, Li Principe responsabilité, Champs Flammarion, pp. 350-363.
  4. Dieter Birnbacher, Responsabilité envers els générations futures, Paris, PUF, 1994 (éd. originale Stuttgart, 1988)