Anar al contingut

Güiro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Güiro
Per a atres usos d'este terme vore Güiro (desambiguació).

Plantilla:Llisten

El güiro és un instrument de percussió. Està classificat dins de la divisió dels idiófonos (que sonen per sí mateixos, sense cordes ni pegats), en la branca de raspadors. Els güiros tradicionals provenen del calabazo sec, igual que la cabasa i les maracas que es construïen en este frut. Este instrument musical és típic de varis països d'Amèrica Llatina tals com Argentina, Equador, Brasil, Colòmbia, República Dominicana, Panamà, Mèxic, Perú, Cuba, Puerto Rico i Veneçola. S'utilisa com a instrument d'acompanyament. Existixen antecedents d'este instrument en llocs arqueològics en Mèxic, a on s'han trobat raspadors frutales.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

La denominació güiro és un indigenisme provinent de la família llingüística arahuaca, parlada en l'época colonial en el nort de Suramérica i el Carib. La güira es referia a l'arbre tropical i el seu frut era denominat güiro.[2]

Depenent del país és designat en atres noms com carrasca o güiro en Colòmbia,[3] güícharo en Puerto Rico, güira en República Dominicana, reco-reco en Brasil i churuca en Panamà.[1]

Característiques i us

[editar | editar còdic]

El güiro és un instrument musical molt simple construït originalment en el coll d'una carabassa grossa, generalment d'una Lagenaria siceraria de cap allargat a la que es acanala per a que funcione com a raspador. El sò s'eixecuta raspant en un palillo o baqueta metàlica la superfície rugosa o ranurada en major o menor velocitat obtenint aixina l'emissió de diferents sons.[4]

Existixen diferents tipos de güiro i usualment s'utilisen com a acompanyament en ritmes típics centroamericanos, en la música del Carib i inclús en les cumbias suramericanes.

Güiro metàlic o güira, instrument propi de la República Dominicana.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]