Anar al contingut

Galato de dodecilo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Galato de dodecilo (denominat també com galato de laurilo[1]) és un éster dodecílico del àcit gálico. De la mateixa manera que atres éster de l'àcit gálico s'ampra en l'indústria alimentària com un antioxidant i conservant en l'objecte de millorar la vida útil de certs aliments de contingut gras (generalment en la prevenció del enranciamiento). Se sol codificar en les etiquetes d'informació com I 312.[2]

Propietats

[editar | editar còdic]

El galato de dodecilo se sintetisa a partir del alcohol laúrico i de l'àcit gálico. Este últim s'obté a partir dels taninos de certes plantes. Es presenta en format de pols blanca, llaugerament groc, que pot degradar-se fàcilment en alcohol laúrico i àcit gálico. A major pes molecular dels éster del galatos són més solubles en greixos i disminuïx el seu solubilidad en aigua. Per lo tant este galato de dodecilo és el més soluble en lípits dins de la família d'antioxidants. Presenta alguna propietat antimicrobiana contra el Clostridium botulinum i els foncs.[3]

S'ampra principalment com a antioxidant i conservant en l'indústria alimentària, generalment com a aditiu capaç de retardar l'aparició de sabors rancis en certs aliments grassos.[1] Es menciona el seu us en la preparació de certs productes de rebosteria.[4] Se sol amprar en l'indústria de cosmètics i farmacèutica (en medicaments d'us tòpic) en la mateixa intenció de preservar aromes i evitar el enranciamiento en els mateixos.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Dr. Carlos Fancs, (2005), Els aditius en l'alimentació dels espanyols i la llegislació que regula el seu us, Editorial Visió Llibres, pág. 57
  2. Directiva Europea 95/2/CE d'aditius alimentaris
  3. Nuria Cubero, Albert Monferrer, Jordi Villalta, (2007), Aditius Alimentaris, Mundi-Prensa Llibres, Madrit, pág. 89
  4. Antonio Madrit Vicente, (2006), Confitería i pasticeria: manual de formació, Mundi-Prensa Llibres, Madrit, pág. 130
  5. J. B. Wilkinson, R. J. Moore, Marta A. Rodríguez Navarro, Dario Rodríguez Devesa, (2006), Cosmetología d'Harry, Edicions Díaz de Sants, pág. 806