Galato de octilo
El Galato de octilo és un éster del octanol en l'àcit gálico. Se sol amprar, de la mateixa manera que atres éster de l'àcit gálico, en l'indústria alimentària com un antioxidant i conservant, capaç d'aumentar la vida de conservació d'un aliment. En este cas s'identifica en el còdic: I 311.[1] S'ampra igualment en l'indústria dels cosmètics i els medicaments.
Usos
[editar | editar còdic]S'ampra com a antioxidant i conservant en l'elaboració d'alguns aliments processats de contingut gras animal i vegetal. Actuen prevenint l'oxidació dels lípits i protegint a l'aliment de certa acció microbiana degradadora. Alguns eixemples d'us en l'indústria alimentària són el chocolate mesclat en fruts secs (evitant el enranciamiento de la sagí de cacao i dels olis dels fruts secs), sopes preparades, elements de rebosteria salada com són els aperitius salats, les mijanits, patés de fege de porc, embotits, etc. S'ampra en els productes que posseïxen igualment massapà i pasta de creïlla. S'usa en l'elaboració de chicles com a antioxidant. S'ampra com a ingredient en alguns medicaments d'us tòpic.
Salut
[editar | editar còdic]El galato de octilo és, dels éster de l'àcit gálico, en majors possibilitats de reaccionar en el cos humà generant càncer. Des de l'any 1981 s'ha estudiat i revela que podrien ser un potencial cancerígeno. Estan prohibits destinats a l'alimentació infantil. En fortes dosis poden provocar reaccions en la mucosa bucal. En alguns casos de contacte habitual en galatos, s'han produït dermatitis de contacte i metahemoglobinemia.[2] en l'Unió Europea s'ha regulat l'us a 200 mg/kg en els greixos i olis per a la fabricació professional de productes alimentaris destinats a ser tractats per calor, aixina com en diversos aliments elaborats. En l'excepció de les creïlles deshidratadas (la dosis de les quals es reduïx a 25 mg/kg), en chicles i suplements diéteticos (en unes cantitats permeses que alcancen els 400 mg/kg).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Directiva Europea 95/2/CE d'aditius alimentaris
- ↑ M Luisa García-Melgares Linares a, Elena Roche Gamón a, Jesús de la Quadra Oyanguren, (2007), Dermatitis de contacte per galatos, Pell, Vol. 22 Núm. 02, ISSN 0213-9251, págs. 77-82
- ↑ Martindale. The complete drugs reference, 32nd ed. Londres: Pharmaceutical Press, 1999; 1011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galato de octilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.