Galloway cattle
El Galloway és una raça escocesa de ganado vacú, cridada aixina per la regió de Galloway en Escòcia, a on es va originar, durant el XVII. Es troba en moltes parts del món i es va exportar a Canadà en 1853, Estats Units en 1882 i Austràlia en 1951. La raça va gojar de l'èxit durant la década de 1950, pero va disminuir durant la crisis de la febra aftosa. Des de llavors la raça està gojant d'una renaixença per les demandes del mercat de la carn, es considera de tamany mig i té un pelaje espés pel clima del seu Escòcia natal.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula Galloway deriva del nom d'un poble, els Gall Gaidheil, que significa gaèlics escandinaus.[1]
Història
[editar | editar còdic]El ganado negre sense banyes es coneixia en Escòcia a més tardar en el XVI; un es menciona en un instrument de sasine datat en 1523.
La raça Galloway prové del ganado natiu de la regió suroest d'Escòcia que es va desenrollar completament per primera volta en el XVII. Originalment hi havia molta variació dins d'esta raça, inclosos molts colors i patrons diferents. El llibre genealògic original de Galloway solament registrava ganado negre, pero el gen recesivo per al color roig va persistir en la població i finalment també es va permetre el ganado dun Galloway en el llibre genealògic. Com a resultat, encara que el negre seguix sent el color més comú per a Galloways, també poden ser rojos i varis tons de pardo. En 1877 es va formar la Societat Ganadera de Galloway.
El Galloway es va introduir en Canadà en 1853 es va registrar per primera volta en 1872 i el primer registre de Galloway es va introduir en els Estats Units en 1882. En 1911 es varen registrar 35 000 caps de ganado en el American Galloway Herd Book que es va crear per primera volta en 1882. La Societat Galloway es va fundar en 1908 i no varen reconéixer el ganado Galloway de color pardo, lo que va ser rebut en indignació i esta prohibició es va alçar més vesprada. En 1951 el ganado Galloway es va introduir en Austràlia.
En la década de 1950 la raça va gojar de molt èxit perque el mercat de la carn de res exigia guanyat de baix consum (aliment) en carn d'alta calitat. No obstant, la crisis de la EEB (o malaltia de les vaques loques) va provocar una prohibició d'exportació en 1990, encara que no es varen detectar casos de EEB en el ganado Galloway. Açò va crear una por associada en el ganado per lo que va disminuir el número de races.
Des de llavors hi ha hagut un canvi en la demanda ya que ara es preferixen les canals més grans i magras. Alguns dels ajusts realisats varen ser l'adopció de IA i transferència d'embrions. Les característiques originals de la raça ara estan novament en demanda. Açò es deu a la demanda de carn d'alta calitat que requerix una producció econòmica.[2]
Des de principis de el XIX en el suroest d'Escòcia i el noroest d'Anglaterra les vaques Galloway es varen posar comunament en bous Shorthorn per a produir un híbrit vigoroso. Si el bou era blanc, el becerro era de color blau ruano: el gris azulado. Estos eren fàcilment reconeixibles i tenien molta demanda. A fins de el XIX es va iniciar la selecció de Whitebred Shorthorn específicament per a la producció de bous blancs per a estos becerros.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lynch, Michael (2001). The Oxford companion to Scottish history, Oxford University Press. OCLC 59485889. ISBN 0-19-211696-7.
- ↑ Flanders/Gillespie. Modern Livestock & Poultry Production, Cengage Learning. OCLC 1289817561. ISBN 978-1-305-48315-6.
- ↑ Felius, Marleen (1995). Cattle breeds : an encyclopedia, Misset. OCLC 33265100. ISBN 90-5439-017-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galloway cattle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.