Gas d'abocador
El gas d'abocador és una mescla de diferents gasos creats per l'acció de microorganismes dins d'un abocador a mida que descomponen rebujos orgànics, inclosos, per eixemple, rebujos d'aliments i rebujos de paper. El gas de farcidura sanitària té aproximadament entre un cuarenta y uno xixanta per cent de metà, i el restant és principalment diòxit de carbono. Les traces d'uns atres composts orgànics volàtils (COV) comprenen el restant (< 1&x202f;%). Estos gasos traça inclouen una gran varietat d'espècies, principalment hidrocarburs simples.[1]
Els gasos dels abocadors influïxen en el canvi climàtic. Els components principals són el CO2 i el metà, abdós gasos d'efecte hivernàcul. El metà en l'atmòsfera és un gas d'efecte hivernàcul molt més potent, i cada molècula té vinticinc voltes l'efecte d'una molècula de diòxit de carbono. No obstant, el metà en sí representa una menor composició de l'atmòsfera que el diòxit de carbono. Els abocadors són la tercera font més gran de metà en els Estats Units.[2]
Seguritat i riscs
[editar | editar còdic]El gas d'abocador és similar al metà en la seua obtenció, i conté una gran proproción de metà, per lo que la seguritat aplicable al metà també és aplicable com a seguritat per al gas d'abocador (incloent les reaccions en cas de fuga de gas).
Producció
[editar | editar còdic]Els gasos d'abocador són el resultat de tres processos:[1]
- evaporament de composts orgànics volàtils (p. eix., dissolvents)
- reaccions químiques entre components de rebuig
- acció microbiana, especialment metanogénesis.
Els dos primers depenen en gran mida de la naturalea dels residus. El procés dominant en la majoria dels abocadors és el tercer procés per mig del qual les bactèries anaeròbiques descomponen els rebujos orgànics per a produir biogás, que consistix en metà i diòxit de carbono junt en traces d'atres composts.[3] A pesar de l'heterogeneïtat dels residus, l'evolució dels gasos seguix un patró cinètic ben definit. La formació de metà i CO2 comença aproximadament sis mesos despuix de depositar el material de l'abocador. L'evolució de gas alcança un màxim en uns 20 anys, després declina en el transcurs de décades.[1]
Quan el gas de farcidura sanitària penetra a través d'una coberta de sol, una fracció del metà en el gas es oxida microbianamente a CO2.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Hans-Jürgen Ehrig, Hans-Joachim Schneider and Volkmar Gossow "Waste, 7. Deposition" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2011, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.o28_o07
- ↑ «Methane Emissions». Environmental Protection Agency.
- ↑ «Landfill Gas and Biogas». U.S. Energy Information Administration.
- ↑ Scheutz, C., Kjeldsen, P., Bogner, J.E., De Visscher, A., Gebert, J., Hilger, H.A. & Spokas, K. (2009) Microbial methane oxidation processes and technologies for mitigation of landfill gas emissions. Waste Manage. Res. 27:409-455.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gas de vertedero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.