Geminga

Geminga

Constelació	Géminis
Ascensió recta α	06h 33min 54,15s
Declinació δ	+17º 46’ 12,9’’
Distància	552 anys llum
Magnitut visual	+25,5
Massa	1,4 sols
Tipo	Estrela de neutrons Púlsar
Periodo	0,237 s

Geminga (SN 437 / PSR B0633+17 / PSR J0633+17) és una estrela de neutrons situada en la constelació de Géminis. Batejada aixina per l'astrònom italià Giovanni Bignami quan va observar este objecte en telescopis òptics, el nom és una contracció del anglés Gemini gamma-ray source i també una expressió en el dialecte lombardo de Milà que significa «no està ahí». Es troba a 552 anys llum de distància del sistema solar.

Descobriment

Archiu:267641main allsky labeled HI.jpg

Posició de Geminga en la Via Làctea. Crèdits: NASA/DOE/International LAT Team.

Descoberta en 1972 pel satèlit SAS-2 com una intensa font de rajos gamma que no coincidia en cap objecte conegut, l'existència de Geminga va ser confirmada pel satèlit de l'Agència Espacial Europea COS-B. Observacions portades a terme en l'observatori Einstein varen mostrar que la font de rajos gamma també emetia rajos X, encara que en un fluix molt inferior. El satèlit ROSAT de rajos X va trobar que la senyal de Geminga es repetix cada 0,237 segons, lo que va ser confirmat pel observatori de Rajos Gamma Compton.

La revisió de les antigues senyes de COS-B i SAS-2 varen permetre demostrar que el periodo de pulsació creix en el temps, com ocorre en tots els púlsares detectats en ones de radi. D'esta forma va quedar establit que Geminga és un púlsar, si be és l'únic conegut que no emet ones de ràdio.

Característiques

Geminga és un púlsar invisible en ones de ràdio —l'únic conegut en estes característiques— i això pugues deure's a que el raig d'ones de ràdio no agrana l'àrea a on està la Terra. Aixina mateix, ha segut identificat en l'espectre visible com una estrela blava extremadament tènue de magnitut +25,5. El seu periodo de rotació és de 0,237 segons, lo que implica que en un segon completa 4,22 regressos.

Es pensa que Geminga és el restant d'una supernova que va tindre lloc fa uns 300 000 anys. La supernova pot ser responsable, a lo manco en part, de l'àrea de baixa densitat en el mig interestelar que existix en les rodalies del sistema solar, coneguda com la Bombeta Local.